Joan Baptista Ravanals
Valencia, 1678
Joan Baptista, o Juan Bautista, Ravanals va néixer a València el 1678 i hi va morir el 1746. Fou un gravador calcogràfic valencià.
Deixeble d’Evarist Muñoz Estarlich, fou autor d’estampes i il·lustracions de llibres, segons Ceán Bermúdez, gravades amb “més igualtat de línies que correcció de dibuix”. Entre les estampes de Ravanals, Ceán va destacar un retrat eqüestre de Felip Ve i el seu arbre genealògic fins enllaçar amb els Reis Catòlics, que deia datat el 1703; el retrat del pare Gregori Ridaura, datat el 1705; una estampa de Sant Roderic per encàrrec de Rodrigo Caballero, corregidor de València; les il·lustracions de la primera edició del Compendio de Matemáticas del pare Tosca (1707); la portada del Centro de fe ortodoxa (1723), de fra Francisco de Arnaz, amb una representació de l’aparició de la Mare de Déu del Pilar a Santiago el Major i als seus deixebles, segons el dibuix de Francisco del Plano; la portada del primer volum del tractat de teologia de Vicente Calatayud, Div. Thomas cum patribus ex profetis locutus, sive dissertationes theologicae (1743), amb Sant Tomàs d’Aquino i altres sants i el retrat del bisbe de València dom Andrés Mayoral (1744) per al segon volum d’aquesta mateixa obra, a partir d’un dibuix de Salvador Romaguera.
Un primer retrat de Felip V, dret i datat el 1701, i del què només se’n coneix un exemplar, s’ha descobert recentment. Es coneixen també estampes soltes de devoció, com les dedicades a la Verge de la Paciència (1705) i la de la Verge de Vallivana, venerada a Morella, segons un dibuix de Juan Conchillos (1707).
A Madrid, on es va establir temporalment, va firmar el 1708 l’esmentat retrat eqüestre de Felip V, estampa solta que va acompanyar la impressió del sermó de fra Antonio Cabrera, Glorias de el señor D. Felipe Quinto, rey de las Españas y emperador del nuevo mundo, i el 1711 les estampes de la Vida y virtudes del V.P. Maestro fray Luis de Granada de Luis Muñoz a partir de dibuixos de Miguel Jacinto Meléndez, inclosos els retrats de fra Luis de Granada al seu estudi i els de Felip V, Maria Lluïsa de Savoia i Lluis I, reunits en una estampa al·legòrica.
Un retrat de sant Vicent Ferrer, a partir d’una pintura de Juan de Juanes, amb la inscripció “Vera Effigies S. Vincentii Ferreeii”, signat a València el 1713. També va proporcionar algunes de les estampes de la relació festiva Fiestas centenarias, con que la insigne, noble, leal y coronada Ciudad de Valencia celebró en el día 9 de octubre de 1738, la quinta centúria de su christiana conquista de José Vicente Ortí, impresa per Antonio Bordazar el 1740.
Al seu taller es va formar en el gravat Hipòlit Rovira.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.
