Joan Brossa

Barcelona, 1919

Joan Brossa i Cuervo fou un poeta català per al qual no existien distincions de gènere (literari, escènic, visual, objectual,…). Va néixer a Barcelona el 19 de gener del 1919 i va morir a la mateixa Ciutat el 30 de desembre del 1998.

Amb només 18 anys va participar a la guerra civil espanyola, al bàndol republicà, i va resultar ferit. Fou en plena guerra quan es va iniciar en l’escriptura. Després de la guerra, fou obligat a fer el servei militar a Salamanca.

De tornada a Catalunya a finals del 1941, va conèixer el poeta J.V. foix, màxim exponent del surrealisme literari català del període anterior a la guerra civil, qui es converteix en una influència important i mitjançant el qual entra en contacte amb els integrants del grup ADLAN, amb el pintor Joan Miró i el dinamitzador artístic Joan Prats. Amb ells explora les diverses avantguardes europees, entre altres, el surrealisme, el futurisme i el dadaisme.

L’ interès per la psicologia i l’obra de Freud l’apropen a l’anomenat neosurrealisme.

Mallarmé per a Brossa és un exemple de rigor intel·lectual i un precursor del cal·ligrama, abans fins i tot que Apollinaire, i li inspira la creació de poesia visual.

El 1948 participa a la creació de la revista Dau al Set amb els pintors Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats i el filòsof Arnau Puig (als quals es va afegir un any després el polígraf Juan Eduardo Cirlot), que va significar un punt de referència capital per a l’avantguarda artística catalana de l’època, en clar contrast amb el marasme intel·lectual dominant sota el primer franquisme.

Per la seva relació amb el poeta brasiler Joao Cabral de Melo, l’obra de Brossa guanya en profunditat política i assumeix un compromís social que mai no abandonarà, a la par que la seva permanent militància en el catalanisme, latent o explícit des dels seus primers treballs. Cabral de Melo va prologar i editar el seu llibre Em va fer Joan Brossa (1951), un dels primers exemples europeus de la nomenada ‘antipoesia’.

Gràcies a l’ immediatesa de la seva poesia visual, objectual i corpòria ha arribat a ser universalment conegut, a risc que el gènere més conreat pel poeta, el literari en general, segueixi sent quasi desconegut, àdhuc en ambients internacionals que valoren Brossa com artista plàstic de referència.

L’obra de Brossa, sigui quin sigui el gènere que practica, està impregnada de visualitat i de caràcter plàstic cap a la realitat quotidiana del lector/espectador, a qui s’exigeix una implicació en el procés comunicatiu que el poeta proposa entre ambdós. Per motivar-lo les armes de Brossa són la sorpresa, la sàtira, la ironia i àdhuc la irreverència. En la seva opinió, de la forma es derivarà el contingut, i en conseqüència la seva obra usa sovint el joc de paraules, àdhuc el joc de lletres, capaç d’impactar en el destinatari des del primer moment. Naturalment això no comporta trivialitat sinó tot el contrari: el missatge polític, social i patriòtic català s’emet de forma contundent i immediata.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.