Joan Brotat

Barcelona, 1920

Joan Brotat

Joan Brotat Vilanova va néixer i morir a Barcelona, el 1920 i el 1990, respectivament. Fou un artista català que va adaptar el punt de vista dels antics pintors romànics a la narració de la vida dels seus contemporanis, aportant una ingenuïtat aparent a les seves composicions que va obtenir un notable èxit.

Pertanyia a la quinta del biberó i fou reclutat per l’exèrcit republicà, incorporant-se a la batalla de l’Ebre com a camiller, a finals del 1938. Fou fet presoner i internat al camp de concentració de Cervera. on s’hi va estar alguns mesos.

Després de la guerra va realitzar cursos a l’Acadèmia Martínez Altés i al Foment de les Arts Decoratives. Significativament va fer dos cursos a l’Ateneu Obrer de Barcelona orientats a les arts aplicades. Malgrat la seva modèstia i aïllament, Brotat va demostrar estar al corrent de les darreres tendències que es van manifestar a partir del 1948 als Salons d’Octubre de Barcelona.

Abans de la seva primera exposició, Brotat va tenir un breu període d’informalisme i experimentació amb collages i tècnica gestual, però el 1949 la seva obra va començar a adquirir un estil primitivista molt personal com una reinvenció de la pintura romànica catalana. Fou clau conèixer el crític José María Sucre, qui va descobrir l’obra de Brotat i es va disposar a ajudar-lo i orientar-lo. El va presentar al també crític Àngel Marsà, responsable de les galeries Jardín, on exposarien Guinovart, Tàpies…i el grup Lais, entre d’altres.

Amb trenta anys, Brotat va realitzar la seva primera exposició a les Galerías Jardín, dins del III Cicle experimental d’art nou. A la seva segona exposició en aquestes mateixes galeries l’any 1951, es va produir la trobada amb Rodríguez Aguilera que seria un suport ferm durant tota la seva carrera. Aquest el va presentar a Eugeni d’Ors, que es va entusiasmar amb Brotat i el va incorporar el 1953 al Xè Salón de los Once de Madrid, exposant amb Miquel Villà, Tàpies, Guinovart, Rafael Zabaleta, Manolo Millares, Antonio Saura,…

El 1954 va participar al XI Salón de los Once, a les Galerías Biosca, amb Cristina Mallo, Angel Ferrant, Manuel Capdevila, Ramón Rogent, Carlos Pascual de Lara, Manuel Gil Pérez. Va participar a biennals internacionals com ara Venècia, Tokio, Hispanoamericana, Alexandria o Bilbao. Va practicar a València i Manises la ceràmica de la mà de Salvador Faus, realitzant nombroses peces.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.