Joan-Josep Tharrats

Girona, 1918

Joan-Josep Tharrats i Vidal va néixer a Girona el 1918 i va morir a Barcelona el 4 de juliol del 2001. Fou un pintor, gravador, teòric de l’art i editor català.

Fill de Josep Tharrats i Vilà, el 1932 es va traslladar a Béziers (França), on va viure fins el 1935. Quan va venir a Barcelona va estudiar a l’Escola Massana. La guerra civil espanyola va interrompre els seus estudis fins el 1942, en que va recomençar la seva activitat artística.

Inicialment influenciat per l’impressionisme, va evolucionar cap a l’art abstracte per influència de Mondrian i Kandinsky. El 1946 utilitzava com a material papers retallats, taques i enganxaments. El 1947 va conèixer a l’Institut Francès de Barcelona als artistes i escriptors Arnau Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Brossa, amb els quals va fundar el grup Dau al Set, organitzant exposicions, activitats culturals i editant la revista del mateix nom.

Va exposar individualment per primera vegada el 1949 a les Galeries El Jardín de Barcelona, i des de llavors va arribar a ser un dels pintors catalans més coneguts internacionalment. Des del 1954 va exposar regularment a la Sala Gaspar de Barcelona; el 1955 ho va fer a Estocolm i Nova York; el 1959 a la Biennal de Sao Paulo; i a la Biennal de Venècia els anys 1960 i 1964. El 1966 va fundar l’Associació d’Artistes Actuals.

Fou un dels pioners de l’avantguardisme català de la postguerra. Va evolucionar d’una abstracció lineal d’influència surrealista en la seva etapa de Dau al Set, a un informalisme de textura rica, color abundant i grafia lliure. En el seu univers màgic les formes fluctuen lliurement.

Va tenir una versió pròpia de les tècniques d’estampació (maculatures) que li va permetre aconseguir creacions fantasioses.

També va fer cartells, va il·lustrar llibres i va fer murals, vitralls, mosaics, joies i escenografies d’òpera (Spleen, 1984).

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.