Joaquim Chancho

Riudoms, 1943

Joaquim Chancho va néixer a Riudoms (Tarragona) el 1943. És un pintor i gravador català.

Entre el 1962 i el 1967, va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. La seva obra es basa en aquells temps en paisatges arquitectònics i temes arboris; elements constructius de pinzellades denses i pigmentades.

El 1966 fa la seva primera exposició individual al Centre de Lectura de Reus. Són pintures matèriques, amb influències informalistes i de Tàpies.

El 1970 fa una estada a París i executa les seves primeres representacions pictòriques basades en la interpolació del gest a la geometria. Obre un estudi a Barcelona.

El 1973 edita el llibre A. Es tracta d’unes sèries de transformacions lineals a base de seqüències successives o sèries cícliques d’imatges. Elements de signes i cal·ligràfics.

L’inici de la dècada dels 80 és una època de crisi. Els lligams de signes ocupen la superfície del quadre sense ordre aparent. Es reclou al seu estudi. Abandona els tradicionals suports de paret i treballa sobre llibres i llibretes en un intent prolongat de començar de nou. Inicia la sèrie Treballs de taula. Obre un taller de fotomecànica.

El 1993 obté el Doctorat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i passa a ser-ne Professor titular. A mesura que la pintura forma sediment, el procediment es va dilatant.

El 2000 és nomenat Catedràtic de Pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. És una època en què les retícules i trames que s’expandeixen i repleguen deconstrueixen la bidimensionalitat de l’espai de la pintura. Efectua llargs i intensos períodes de valoració del treball sobre paper.

Des de finals dels anys 90 la seva activitat pictòrica es prioritza a l’estudi del Pla de Santa Maria, a Tarragona. L’aïllament i la intensitat del treball pictòric reafirmaran durant aquests darrers anys els aspectes conceptuals de la seva pintura.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.