Joaquim Mir

Barcelona, 1873-1940

Joaquim Mir

Joaquim Mir i Trinxet va néixer a Barcelona, el 6 de gener de 1873 i va morir el 27 d’abril de 1940. Fou un pintor català.

Fill d’Ignasi Mir i Dussol i Isabel Trinxet Casas, va néixer al carrer Basses de Sant Pere de Barcelona. El seu pare era un modest representat de comerç de merceria i bijuteria i la seva mare era germana de l’empresari tèxtil Avel·lí Trinxet qui més tard tindria importància a la vida de Mir. Els primers estudis els va fer al col·legi Sant Miquel on va conèixer a Isidre Nonell. De jove va col·laborar amb el negoci del seu pare qui volia que se’n fes càrrec. Va començar a estudiar sota les ordres de Lluís Graner, qui el va iniciar en el gènere del paisatge. El 1893 començà a estudiar a l’Escola de la Llotja, on va rebre classes d’Antoni Caba, però més endavant deixaria els estudis. Va formar part de la colla del Safrà (també coneguda com a colla de Sant Martí), un grup d’artistes fundat el 1893 i integrat per Isidre Nonell, Ricard Canals, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual. També entrà en contacte amb el grup d’artistes que freqüentaven els Quatre Gats.

El 1899 va marxar a Madrid a descobrir i copiar als grans mestres del Museu del Prado. Aquest mateix any va guanyar el segon premi a l’Exposició Nacional de Belles Arts i a finals d’any va anar a Mallorca amb Santiago Rusiñol i es va instal·lar al llogaret de Sa Calobra on va fer algunes de les seves millors pintures. Destaca la influència d’aquesta etapa en les pintures murals que va fer per a la casa del seu oncle i mecenes Avel·li Trinxet Casas de Barcelona, gran industrial tèxtil, obra de Josep Puig i Cadafalch coneguda com Casa Trinxet. No va anar mai ni a Roma ni a París, com era costum en aquella època.

El 1903 va patir una crisi i es va traslladar a l’Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus per motius de salut. Va quedar-se uns anys per Tarragona i va pintar paisatges de L’Aleixar i Maspujols a partir de 1906. El 1913, per raons familiars, se’n va anar cap a Mollet del Vallès, i el 1918 cap a Caldes de Montbui. El 1921 es va casar i es va instal·lar a Vilanova i la Geltrú. Des d’aleshores va desenvolupar intenses campanyes pictòriques a Montserrat -on ja havia fet una fecunda estada el 1911-, a València -on anà a inspirar-se pels murals sobre les conquestes de Jaume I que li varen encarregar pel palau de la Diputació de Barcelona -, per Andorra, etc.

Se’l considera un dels màxims exponents de la pintura immediatament posterior al Modernisme, creador d’un postimpressionisme molt personal. Va morir a Barcelona el 1940 després d’una estada a la presó, acusat pel franquisme de connivència amb la República.

Part important del seu arxiu fou donat pel seu fill Josep a la Biblioteca de Catalunya. Durant els primers mesos del 2009 es va veure al Caixaforum de Barcelona una retrospectiva de l’artista. Actualment es poden veure diverses obres seves al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu del Modernisme Català i a la Fundació Gòdia, a Barcelona.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.