Joaquim Sunyer

Sitges (Barcelona), 1874

Joaquim Sunyer i de Miró va néixer a Sitges el 22 de desembre del 1874 i va morir el 1r de novembre del 1956. Fou un pintor català, considerat un dels màxims representants del Noucentisme.

Se’n va anar a viure a Barcelona als 15 anys. Va estudiar a l’Escola de Llotja, on entrà en contacte amb Joaquim Mir, Isidre Nonell i Joaquín Torres-García. En els seus inicis la seva obra denota influències de la Colla del Safrà, tot i que mai no en va formar part. El 1896 va començar a publicar alguns dibuixos a La Vanguardia, just abans d’anar-se’n a París.

A París va conèixer el neoimpressionisme, i va entrar en contacte amb Picasso, Manolo Hugué i el fotògraf Nadar. Va fer nombrosos gravats de gent i llocs d’aquella ciutat.

Va tornar a Catalunya, després va fer un viatge a Itàlia, i finalment es va establir a Sitges, el seu poble natal. Va pintar nombrosos paisatges, en què s’adverteix la seva preocupació per captar la llum mediterrània mitjançant l’ús de colors molt clars. Les seves composicions són un exemple d’equilibri, tot i que sacrifica la perfecció tècnica en benefici d’un poder d’evocació més intens.

Escriptors com Joan Maragall, Eugeni d’Ors i Joan Salvat-Papasseit van fer amistat amb ell, a qui consideraven un fidel captador de l’essència catalana en els seus retrats i paisatges mediterranis. Salvat-Papasseit li dedicà l’obra L’irrradiador del Port i les gavines.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.