Jordi Teixidor

Valencia, 1941

Jordi Teixidor de Otto va néixer a València el 1941. És un pintor i gravador valencià.

Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València (1959-64). El 1966 fou un any especialment significatiu en la seva carrera professional, doncs, a més de fer la seva primera mostra individual a la Sala Mateu de València, va ser nomenat, junt amb José María Yturralde, conservador del Museo de Arte Abstracto de Cuenca, on va conèixer la generació de l’anomenat ‘grupo de Cuenca’, integrat, entre altres, per Gustavo Torner, Gerardo Rueda i Fernando Zóbel.

També aquell any va formar part del grupo Nueva Figuración, promogut pel crític Juan Antonio Aguirre. És l’època en que usa la fusta com a suport i en la que les formes retallades que fa relacionen el seu treball amb els plantejaments de la pintura hard-edge. Llavors va conèixer el grup Supports-surfaces, promogut per teòrics i pintors francesos.

El 1973 va viatjar per primera vegada a Nova York, on va conèixer directament la pintura nord-americana dels anys 50, centrant-se el seu interès sobre tot en Mark Rothko, Barnett Newman i As Reinhardt. El 1975 entrà en contacte amb el grup de la revista Trama, que representava la tendència supports-surfaces a Espanya.

El 1976 va participar a la Biennal de Venècia en la mostra España: Vanguardia artística y realidad social. 1936-1976.

El 1977 va iniciar les sèries monocromes (blanca, rosa i groga) i el 1979 fou becat per la Fundación Juan March, instal·lant-se a Nova York fins el 1981.

El 1982 es va instal·lar a Madrid, i el 1994 va iniciar la sèrie Las Contradicciones, on es pot detectar un progressiu abandonament del color fins arribar al negre.

L’any 2000 fou nomenat acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.

En la seva darrera etapa pinta quadres fets amb línies que s’entrecreuen sobre superfícies negres, recuperant aspectes gestuals d’altres èpoques.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.