José Manuel Ciria
Manchester, 1960
José Manuel Ciria va néixer a Manchester el 3 de febrer del 1960, de pares espanyols, i resta a Anglaterra fins als 8 anys, moment en què els seus pares decideixen tornar a Madrid. Ciria va començar a destacar des de la seva infància per la seva facilitat per al dibuix i la pintura, i després va passar per diverses escoles i els tallers del Círculo de Bellas Artes. Als 17 anys va ingressar a la Facultat de Belles Arts de Madrid. En segon de carrera, Ciria decideix abandonar els seus estudis i afermar-se com autodidacta.
És un dels artistes més destacats de la seva generació i una figura central en l’heterogeni panorama de la pintura espanyola de les tres darreres dècades. Des que el 1984 va fer la seva primera mostra individual a la galeria parisenca La Ferrière, Ciria ha traçat una àmplia trajectòria marcada per nombroses exposicions i premis. En els darrers anys, la seva figura ha adquirit una gran projecció internacional a través de les seves mostres individuals al Museu d’Art Contemporani de Herzliya a Tel Aviv (2002), Museu Estatal Galeria Tretyakov a Moscou (2004), Museu Nacional de Polònia, Varsòvia (2004), Museo de Arte Abstracto Manuel Felguérez a Zacatecas, Mèxic (2005), Museo de Arte Contemporáneo Ateneo de Yucatán a Mérida, Mèxic (2006), Museo Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires, Argentina (2007), Museo de Arte Contemporáneo de Santiago de Chile (2009), i Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) (2010) entre altres molts espais museístics.
Després d’una primera etapa lligada a una figuració de caràcter expressionista, Ciria estabilitza a principis dels 90 la seva principal clau poètica abstracta: el diàleg entre el fluir atzarós de la taca i el rigor de la geometria, la qual cosa suposarà la redefinició crítica de les dues eines fonamentals de l’estètica abstracta del segle XX. A aquesta primera clau aviat se sumarà l’interès de l’artista per la diversitat dels registres iconogràfics així com la seva infatigable tasca d’experimentació en el terreny dels materials i dels suports. A partir de la combinatòria de totes les possibilitats i basat en una sòlida reflexió conceptual, Ciria elaborarà al llarg dels anys 90 nombroses sèries, els principals eixos temàtiques de les quals seran el temps i la memòria.
La nova etapa que Ciria va començar a Nova York a finals del 2005 va suposar un punt d’inflexió en la seva producció, traduït en un procés de refredament pictòric a partir de la recuperació de la línia com a carcassa compositiva i a la conseqüent estabilització d’una iconografia ambigua, a mig camí entre el figuratiu i l’abstracte. En els seus treballs més recents, l’artista recupera i intensifica els dos extrems del seu vocabulari abstracte: la taca es torna més lliure, intensa i dramàtica, mentre que la geometria del fons accentua el seu rigor constructiu.
La biografia professional de Ciria està també marcada per nombrosos premis, entre els quals destaquen el de la II Triennal Internacional d’Art Gràfic del Caire (Primer Premi del Jurat Internacional) i el Premi Nacional de Gravat del Museo del Grabado Español Contemporáneo de Marbella.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.
