Josep Amat

Barcelona, 1901 - 1991

Josep Amat Pagès (Barcelona, 13 d’abril de 1901 – 17 de gener de 1991), conegut com a Pin fou un pintor, un dels referents de la pintura catalana del segle XX, dedicat en exclusiva als paisatges. Enquadrat en l’impressionisme o postimpressionisme, però un cop mort, amb perspectiva de tota la seva trajectòria, és considerat més independent i més proper al fauvisme.

Després de la seva mort, Amat ha seguit mereixent reconeixements, com ara la dedicació per part de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1997 d’una plaça, just al costat on havia estat el seu domicili del carrer Jules Verne, o bé els diversos actes organitzats a Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Girona l’any 2001 amb motiu del centenari del seu naixement.

Va estudiar primària als Escolapis del carrer Diputació i el 1917 va començar estudis de dibuix a l’Ateneu Obrer del Carrer Tallers, del que n’era director Nicanor Vázquez Ubach. Al 1920 va ingressar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (Llotja).

El 1924 va conèixer el pintor Joaquim Mir i a partir de llavors va passar algunes temporades a la seva casa a Vilanova i la Geltrú. El 1933 va visitar per primera vegada Sant Feliu de Guíxols, on va conèixer a Isabel Girbau, amb qui es casà a Sant Feliu el 17 de juny de 1936, sent Joaquim Mir el padrí de noces. El matrimoni es va instal•lar en una torreta de Sant Gervasi de Barcelona, al carrer de Juli Verne n° 25. El 1938 va nèixer la seva filla Isabel, el 1940 el seu segon fill, Josep, i el 1941 el seu tercer fill, Joan.

El 1962 es va traslladar a viure a una torreta del Putxet, al carrer de Manacor n° 10, ja que la casa del carrer Juli Verne va ser enderrocada per l’obertura de la Ronda del General Mitre. La seva esposa Isabel pateix una caiguda a Sant Feliu i queda impossibilitada, el 1970 es va jubilar de professor de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona i el 1976 es trasllada a un altre pis del Passeig de Sant Feliu.

El 1978 va superar un atac de cor, tot i que va seguir pintant, però el 1985 va tenir una embòlia que li va afectar el braç i la cama esquerra, reduint-li la mobilitat i dificultant-li el poder pintar. El 1990 va morir la seva esposa, i ell va morir a Barcelona l’any següent, essent enterrat a Sant Feliu de Guíxols.

El 1970 i 1980 es van fer exposicions d’Homenatge a Sant Feliu de Guíxols, i el 1980 l’Ajuntament d’aquesta població li va dedicar un carrer.

La Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1988.

El 14 de juny de 1997, l’Ajuntament de Barcelona li dedicà uns jardins al barri del Putget i Farró, districte de Sarrià Sant Gervasi.

El 16 de desembre de 1992, el MNAC en la seva exposició: Un any d’adquisicions donacions, exposà les obres “El raval” i “Le Bateau-mouche” incorporades als seus fons.

El 2001, amb motiu del centenari del seu naixement, l’Ajuntament de Barcelona li va dedicar una exposició homenatge a l’Espai Pruna, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols una exposició homenatge al Monestir, i la Fundació Amat a la Casa Amatller de Barcelona.

El 2004, el MNAC va exposar la seva obra Vista de París, de 1935, que forma part de la Col•lecció Carmen Thyssen-Bornemisza d’art català.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.