Josep de Togores

Cerdanyola del Vallès (Barcelona), 1893

Josep de Togores i Llach va néixer a Cerdanyola del Vallès el 19 de juliol del 1893 i va morir a Barcelona el 17 de juny del 1970. Fou un pintor i gravador català.

Era fill de Josep de Togores i Muntades, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona i cofundador del diari El Mundo Deportivo. Als 13 anys va començar la seva formació artística amb Joan Llaverías i Félix Mestres.

Gràcies a una beca de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1907 se’n va anar a París, on va entrar en contacte amb l’obra de Paul Cézanne. A Brussel·les va pintar El boig de Cerdanyola, que fou premiat a l’Exposició Internacional que es feia a la Ciutat. Més tard va començar una etapa impressionista.

De tornada a Barcelona va entrar a formar part de l’Agrupació Courbet, i un cop acabada la 1ª guerra mundial se’n va tornar a París, on entrà en contacte amb el surrealisme, gràcies a la relació amb artistes com Georges Braque, Aristides Maillol, Max Jacob o Picasso, arribant a signar un contracte d’exclusivitat, fins el 1931, amb Daniel-Henri Kahnweiler, marxant de Picasso. Aquest fou el seu període més surrealista i experimental.

A París es va inserir en el cercle artístic de Montparnasse. Col·laborador del diari barceloní Vell i Nou, en els seus articles realitzà una anàlisi teòrica del cubisme, alhora que en la seva pintura inicià un procés que el va dur del classicisme noucentista a un classicisme d’origen cubista. Això va afectar tant el llenguatge com els temes, on el nu femení es va convertir en el seu principal assumpte.

Durant els anys 20 va començar a ser conegut a Europa, i els anys següents explorà diferents estils com el cubisme o l’academicisme, deixant-se influenciar per les avantguardes de l’època.

De nou a Barcelona, el 1932, va canviar de marxant, va començar la seva relació amb Francesc Cambó i va decantar-se per pintar retrats de l’alta societat catalana de l’època.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.