Josep Granyer

Barcelona, 1899

Josep Granyer i Giralt va néixer a Barcelona el 1899 i va morir en aquesta mateixa Ciutat el 1983. Va ser un escultor i gravador català.

Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. El 1917 va fundar el grup Els evolucionistes, junt amb escultors com ara Apel·les Fenosa i Joan Rebull, amb qui va treballar en el seu taller tot completant la seva formació artística.

El 1924 va treballar al taller de Francesc Labarta i va col·laborar en la decoració dels sostres del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya. Fou un gran amic d’Àngel Ferrant i membre actiu de l’avantguarda del moment, adherint-se al Manifest del Grup d’artistes independents. Va fer viatges a París, Londres i Bèlgica.

Després de la guerra civil espanyola, va realitzar una escultura animalista en la què els animals adoptaven actituds humanes amb un aire irònic.

Fou també un prolífic gravador. El 1947 va il·lustrar el seu primer treball, el Llibre de les bèsties, de Ramon Llull, dotze aiguaforts a color gravats en dues planxes per a Edicions de la Rosa Vera, les col·leccions de les quals van contribuir a estendre el gravat entre molts artistes catalans. Al llarg de tres dècades de col·laboració amb aquesta plataforma va consolidar una de les característiques més acusades de la seva obra: el seu personal animalisme irònic.

Va participar com a escultor, gravador i dibuixant a alguns dels salons més importants de la Barcelona de la seva època, com ara el Saló Municipal de Belles Arts, les diferents edicions del Saló dels Evolucionistes, les exposicions municipals de primavera, els Salons de Tardor, així com en algunes de les principals galeries de la ciutat, com la Sala Parés o les Galeries Dalmau, així com en exposicions a Amsterdam, Madrid o Bordeus.

En l’esfera de la il·lustració de llibres podem destacar que el 1946 va fer sis aiguaforts per il·lustrar El coloquio de los perros de Miguel de Cervantes;  el 1948 va il·lustrar el poema El pessebre, de Joan Alavedra; el 1950 va il·lustrar amb xilografies El Asno, de Luciano de Samosata, editat por Antonio Tovar;  el 1951 va il·lustrar “El Misantrop” de Molière, traduït per Joan Oliver; el 1952 va il·lustrar la versió catalana de Joan Oliver “Set diàlegs de bèsties”, de Colette; el 1956 va il·lustrar el llibre “Els Mesos de l’Any “, (mes de gener) amb text de Joan Vinyoli, i va realitzar 100 il·lustracions i la portada del “Decameró” de Boccaccio, traduït por J. Massó i Torrents; el  1962 va publicar  dotze aiguaforts per a la revista La Rosa Vera, amb text de Pere Quart; y el 1974 va il·lustrar “Proverbis d’ací i d’allà” de Josep Carner.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.