Josep Guinovart

Barcelona, 1927

Josep Guinovart i Bertran va néixer a Barcelona el 1927 i hi va morir el 2007. Fou un pintor, dibuixant i gravador català.

Les seves primeres obres estan molt marcades per les influències de Nonell i Gimeno. El seu estil realista va durar poc temps i el 1948 va fer un canvi important. Es considera que la seva primera etapa va del 1948 al 1951 abandonant el realisme d’intenció naturalista. Treballa en realitzacions molt diverses tot emprant el collage. Al llarg d’aquesta curta etapa es desenvolupen dues línies paral·leles: la ingènua i lliure, popular i anarquitzant, que recrea de memòria la realitat, i una altra, de filiació i aspiració culta, i pintada del natural. Ambdues tendiran a fondre’s cap al 1952.

El 1949 coneix alguns membres de Dau al Set, com ara el poeta Joan Brossa i el pintor Joan Ponç. Sota la influència d’aquest grup artístic culmina la seva fase ingènua i arrenca la magicista, enllaçant amb la llibertat i el desenfadament apareguts els dos anys anteriors. El 1950 opta pel jazz i el circ, sortint dels temes de la ingenuïtat de la tauromàquia i dels temes vinculats al record d’Agramunt.

En aquesta nova fase, de molta contenció, hi ha gravetat i serietat en els rostres i hieratisme en les figures que reflecteixen la visa ‘real’. Se interessa sobre tot en resoldre la composició, donant solidesa a les formes i traçant ritmes. Incorpora l’element cubista als seus dibuixos, que sempre tenen estructura geomètrica. Aprofitant l’oportunitat de la participació al Salón de los Once viatja a Castella i el descobriment del paisatge castellà contribueix a centrar els temes del seu art durant alguns anys.

Al seu retorn de París va participar en algunes exposicions col·lectives, entre les què destaquen la Biennal de Sao Paulo del 1957 i la de Venècia del 1958. Arriba a l’abstracció absoluta amb elements tridimensionals i la desintegració formal mitjançant la descomposició de la figura.

A partir del 1958 s’interessa per l’informalisme emprant textura gruixuda. Segueix usant materials del món de la construcció com ara la fusta i hi afegeix noves matèries com el guix i fibrociment. La necessitat de denúncia social el porta a participar en el moviment Estampa Popular, i a dedicar homenatges als personatges que s’han convertit en símbols vius de la lluita per la llibertat, com ara Picasso el Che Guevara.

El seu viatge a Mèxic i Cuba el 1972 serà important en diversos sentits. Els diferents ambients socials l’impressionaran per la seva força i misteri, de manera, que no només les obres fetes allí sinó també la seva creació futura, rep influències d’aquesta experiència americana. Les seves obres adquireixen llavors la plena maduresa amb llibertat en el llenguatge i en contacte amb la realitat, tant en l’obra pictòrica com gràfica. A partir d’aquest període, l’artista inicia una introspecció profunda i reflexiva i mostra a les seves obres la profunditat del seu món interior.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.