Josep Maria Prim i Guytó va néixer a Barcelona el 1907 i hi va morir el 1973. Fou un pintor i gravador català.
Dibuixant vocacional, el 1924 va publicar il·lustracions a El Autonomista de Girona i l’any següent va il·lustrar amb linòleums el llibre L’estàtua de la dansarina de J. Rodríguez Grahit.
Va estudiar xilografia i pintura a Barcelona, a l’Ateneu Polytechnicum que dirigia Francesc d’A. Galí, al FAD i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Com a membre del grup Merli va exposar el 1929 a les Galeries Laietanes de Barcelona i als anys 30 va participar als Salons de Primavera. Va fer a partir de llavors diverses exposicions individuals a Barcelona i el 1932 va exposar en una col·lectiva als Estats Units.
El 1942 va obtenir el diploma de tercera classe a la Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona, per la seva obra Flors.
Relacionat amb el grup Destino va col·laborar en aquesta revista des de la immediata postguerra, va il·lustrar el Álbum de habaneras de Néstor Luján i Xavier Montsalvatge i va col·laborar amb Josep Janès en la col·lecció bibliogràfica ‘La Rosa Vera’, entre altres col·leccions editorials. Va solidificar la seva reputació com a pintor i es va caracteritzar per plasmar una visió fugaç i lleugera del paisatge i, encara més sovint, de la marina. Alguns crítics d’art han relacionat el seu estil amb el fauvisme de Raoul Dufy.
També va exercir una reputada activitat com a muralista.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.