Josep Maria Subirachs
Barcelona, 1927
Josep Maria Subirachs Sitjar va néixer a Barcelona l’11 de març del 1927 i hi va morir el 7 d’abril del 2014. Fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d’art català.
Fou un dels escultors contemporanis amb més prestigi internacional, como es pot veure pels múltiples guardons i reconeixements rebuts, així com per la presència de la seva obra en nombrosos museus i llocs públics de ciutats d’arreu del món, sobre tot a Barcelona. També va participar en una gran quantitat d’exposicions, individuals i col·lectives, en museus i galeries públiques i privades.
En la seva llarga trajectòria va passar per diverses fases -mediterrània, expressionista, abstracta, nova figuració-, períodes quasi sempre caracteritzats per les formes geomètriques, les línies rectes i anguloses, i les textures rugoses.
En la seva obra va sintetitzar el domini tècnic i la puresa de materials i textures amb l’afany per comunicar i expressar un llenguatge simbòlic i transcendental, mitjançant la creació d’un univers propi de referents iconogràfics que fan de la seva producció un corpus personal i particular àmpliament reconegut a tot el món. Per ell, l’art és una forma de reivindicar la vida i la creació enfront la mort i la destrucció.
També fou extensa la seva tasca com a gravador -primer esporàdicament, i de forma regular des del 1970-, faceta on emprà preferentment tècniques com l’aiguafort, la punta seca, la litografia i la serigrafia, amb dissenys que generalment transcriuen a les arts gràfiques el seu peculiar món iconogràfic: Viceversa (1970), Fragment d’infinit II (1972), El rapte d’Europa (1974), Adam, Homenatge a Miquel Àngel (1975), Homenatge a Damià Campeny (1977), A Fortuny i a Gaudí (1979), La pluja (1980), Barcelona II (1985), Sagrada Família (1987), Dànae (1988), Barcelona’92 (1989), L’escala de Ramon Llull (1990), Paulina Borghese (1992), El cavall de Troia (1996), Montserrat (2001), Sant Jordi i la princesa (2005), Tirant lo Blanc (2007), etc.
També fou abundant la seva producció com a dibuixant, generalment en esbossos preparatoris de les seves escultures, però també dibuixos individuals i amb disseny propi, amb especial rellevància en el terreny de la il·lustració de llibres -on compaginava el dibuix i el gravat-, com: Aproximació a tres escultures de Subirachs de Salvador Espriu (1960), Poemes de Kavafis de Carles Riba (1962), Obra poètica de Salvador Espriu (1963), La pneumologia a Catalunya i els seus homes de Josep M. Cornudella (1975), Néixer de nou, cada dia de Robert Saladrigas (1979), D’una vella i encerclada terra de Salvador Espriu (1980), Álbum de taller de Camilo José Cela (1981), Poemes. Dibuixos de Salvador Espriu y Subirachs (1984), Les flors del mal de Charles Baudelaire (1985), Narcís de Paul Valéry (1986), Epinicis de Píndaro (1987), Punica Barcino de Francesco Giunta (1988), La Torre de Babel i altres textos de Subirachs (1989), El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes (1990), XXV odas a Horacio de Enrique Badosa (1992), La sima de las penúltimas inocencias de Camilo José Cela (1993), etc.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.
