Josep Mompou

Barcelona, 1888

Josep Mompou Dencausse va néixer a Barcelona el 1888 i va morir a Vic el 1968. Fou un pintor i gravador català.

Va exposar individualment per primera vegada el 1908 a les Galeries Dalmau de Barcelona. Llavors, però, es dedicava a un tipus de dibuix satíric de caire decadentista, que també va practicar a la revista Papitu.

Dedicat als negocis familiars i a operacions comercials internacionals, va viatjar per tota Europa i va afavorir el desenvolupament de la carrera musical del seu germà petit, Frederic. A partir del 1917, va intensificar la seva obra artística.

Pertanyent a la generació catalana del 1917, que va superar conscientment el noucentisme, es va convertir en un pintor molt sintètic, refinat i d’un color arrelat a l’estètica fauve, vinculada a la francofilia dels seus orígens familiars i del seu estil. Va fer nombroses exposicions individuals i col·lectives, i en els decennis dels 20 i dels 30 va tenir un taller a París.

De la seva obra destaquen els paisatges de la Costa Brava, de Mallorca, de París o de Normandia, interiors, natures mortes i figures.

Aficionat a la fotografia, bona part dels seus negatius, en plaques de vidres, es conserven a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya.

Una greu malaltia va interrompre la seva carrera el 1934, que no va poder reprendre del tot fins els primers anys 40, després de passar la guerra civil en un sanatori suís. Durant la postguerra, tot i així, va retrobar la seva línia i de llavors daten alguns dels seus olis més destacats.

Va il·lustrar també alguns llibres de bibliòfil sobre textos de Tomàs Garcés, Juan Ramón Jiménez i altres, i va conrear el gravat calcogràfic, especialment en el marc de les col·leccions de la Rosa Vera. Fou, d’altra banda, el primer renovador del tapís català a la postguerra.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.