Josep Obiols

Barcelona, 1894

Josep Obiols

Josep Obiols i Palau va néixer a Barcelona el 1894 i hi va morir el 1967. Fou un pintor, dibuixant i gravador català.

Va estudiar amb Joaquim Torres García a l’Escola de Decoració de Barcelona. Fou membre de l’Agrupació Courbet i del Cercle Artístic de Sant Lluc. El 1962 fou elegit acadèmic de Belles Arts. Està considerat un dels pintors més preeminents del noucentisme.

Entre el 1920 i el 1922 va viatjar a Itàlia amb Carles Riba, d’on va tornar impressionat pels muralistes del Trecento i del Quattrocento. A Barcelona va conrear la pintura mural i la de cavallet, amb paisatges, natures mortes i temes infantils.

Participà a l’Exposició Internacional del 1929 pintant uns interiors del Palau Nacional de Montjuïc i va fer els maniquins de moda per a nens de ‘El Dique Flotante’.

Professor de l’Institut-Escola de Sarrià, va fer nombroses il·lustracions per a llibres i revistes, com La Revista, Jordi, el Cartipàs Català i el Sil·labari Català. A més, va dibuixar cartells, com el conegut Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana? (1919).

Durant la guerra civil espanyola, va dissenyar paper moneda per al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, departament per al què també va fer uns importants murals al·legòrics, ara a la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona.

A la postguerra va pintar diverses dependències del monestir de Montserrat, com les que hi ha al cambril de la Mare de Déu. El 1961 va fer els murals de la Sala del Bon Govern de la Casa de la Ciutat de Barcelona, sorprenents pel toc acadèmic de les seves pintures.

Fou amic dels escriptors J.V. Foix i Joan Salvat-Papasseit. Aquest darrer va fer una crònica el 1917 sobre el Cartipàs Català publicada a la revista Vell i Nou, on destacava el poder didàctic dels dibuixos d’Obiols. El 1921 li dedicà el poema Res no és mesquí, i el 1922 va citar Obiols i el popular cartell Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana? a Bitllet de quinze. El 1923 el pintor va il·lustrar ‘un frontispici a la trepa’ al llibre El poema de la rosa als llavis, decorant, també a mà, la coberta del llibre.

Algunes planxes de coure dels seus gravats es custodien a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.