Juan de Jáuregui

Sevilla, 1583

Juan de Jáuregui Aguilar va néixer a Sevilla el 24 de novembre del 1583 i va morir a Madrid l’11 de gener del 1641. Fou un poeta erudit, pintor, gravador i teòric literari espanyol del Segle d’Or.

Només coneixem coses de la seva joventut per les al·lusions que conté el seu discurs Arte de la pintura, i se’n desprèn que va fer diversos viatges a Itàlia i que va estar a Roma, molt probablement per formar-se com a pintor. Enemic de Francisco de Quevedo (qui el va atacar amb menyspreu a La Perinola) i de Luis de Góngora, va mantenir però una bona amistat amb Miguel de Cervantes, de qui en va pintar un retrat.

Com a pintor va merèixer l’elogi que figura al Libro de los retratos del pintor Francisco Pacheco i, per la seva banda, La Torre Farfán l’elogia com a pintor situant-lo al costat d’una gran llista d’eminències de l’art: Los extranjeros Durero, Ticiano y Rubens y acá, dentro de casa, los Jáuregui, les Velázuez, los Murillo y los Herrera.

Es conserva molt poc de la seva obra pictòrica: els retrats d’Alfonso de Carranza i de Lorenzo Ramírez de Prado, però sobre tot són importants els gravats que va fer per a l’obra del jesuïta Luis del Alcázar titulada Vestigatio arcani sensus in Apocalypsi (Anvers, 1619) i algunes interessants calcografies.

El seu nom sonava associat amb altres pintors de l’època com Francisco Pacheco, Pablo de Céspedes o Antonio Mohedano, que eren també escriptors i amb els quals va col·laborar en la redacció del Memorial informatorio por los pintores (Madrid, 1629).

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.