Jules de Goncourt

Paris, 1830

Jules de Goncourt va néixer a París el 17 de desembre del 1830 i va morir a Auteuil el 20 de juny del 1870. Fou un escriptor, assagista, crític d’art, pintor i gravador francès.

Fou un historiador de l’art francès del segle XVIII i un dels pioners en la promoció de les noves tendències artístiques, crític de l’art fet al segle XIX i va constituir, amb el seu germà Edmond, les bases de la crítica d’art moderna.

A la seva infància va ser encaminat cap a l’escriptura i l’art. De jove, va començar a fer una col·lecció de dibuixos i pastels d’autors del segle XVIII, quelcom que no era gaire popular a la seva època. La seva reputació va començar a establir-se quan va iniciar la seva col·laboració en premsa com a periodista i crític d’art. El 1851, conjuntament amb el seu germà, va llançar un diari centrat en la crònica de l’escenari artístic parisenc de l’època.

Va adquirir el 1852 un àlbum de gravats japonesos, manifestant així el seu interès per lo oriental, i particularment per la cultura i l’art japonesos, en allò que es va denominar Japonisme. Aquell mateix any va deixar la crònica periodística i va començar la seva època d’assagista.

El 1855 va publicar un text sobre l’Exposició Universal, La peinture à l’Exposition de 1855, en què suggeria que la pintura és ‘la filla de la terra’, i que en art allò important és el color i no la línia. Criticava durament l’art oficial francès del seu temps, la història obscura de la pintura estimulada per l’Acadèmia i la pobresa dels temes que es pintaven. Per ell el nou i important eren els paisatges en ‘plein air‘ amb un toc contemporani.

A començaments del 1856, junt amb el seu germà, va publicar diversos assajos en una sèrie col·leccionable denominada L’Art du XVIII siècle. Aquest llibre fou il·lustrat per Jules i va despertar de nou l’interès del públic per l’estil rococó i els mètodes emprats per artistes com ara Watteau o Charles-Nicolas Cochin.

Ambdós, també van escriure novel·les realistes com, per exemple, Germinie Lacerteux (1864), la més famosa. El 1867 van crear el Premi Goncourt i l’Acadèmie Goncourt, una societat literària de 10 membres, que es va constituir formalment el 1903.

Com a crítics d’art es van especialitzar en l’escola de Barbizon. El seu model d’artista modern era Paul Gavarni.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.