Le Corbusier

La Chaux-de-Fonds (Suiza), 1887

Charles Édouard Jeanneret-Gris, més conegut a partir de la dècada de 1920, com Le Corbusier, va néixer a La Chaux-de-Fonds, cantó de Neuchâtel, Suïssa, el 6 d’octubre del 1887 i va morir a Cap-Martin, a la Provença francesa, el 27 d’agost del 1965. Fou un arquitecte i teòric de l’arquitectura, enginyer, dissenyador, gravador i pintor suís nacionalitzat francès. És considerat un dels més clars exponents de l’arquitectura moderna i un dels arquitectes més influents del segle XX.

El 1900 va començar el seu aprenentatge com a gravador i cisellador a l’Escola d’Art de La Chaux-de-Fonds. Un dels seus professors, Charles L’Eplattenier, el va orientar cap a la pintura i, després, cap a l’arquitectura.

Ja el 1911, en començar la carrera d’arquitectura, va pintar aquarel·les de temàtica intimista amb influències del cubisme, però no serà fins el 1918, quan va conèixer Amedée Ozenfant, que es va reforçar la seva vocació pictòrica. Ambdós fixaran les bases del purisme amb manifestos com “Après le cubisme” i la revista L’esperit nouveau i participaran ex exposicions a galeries, com L’Effort Moderne. El 1925 va trencar amb Ozenfant i va coincidir amb un dels seus grans amics, Fernand Léger, amb qui s’influenciarà mútuament, especialment a les dècades del 20 i dels 30. La seva pintura continuarà evolucionant i a principis dels 30 la dona es convertirà en la seva temàtica principal.

A la dècada dels 50 ocupa un lloc fonamental en la seva obra un aspecte fins llavors escassament present en la seva producció: l’obra gràfica, tan obres singulars com sèries de gravats en coure, litografies,…, en les què s’ajunten tan el seu afany d’experimentació tècnica com el creixent èxit de les seves produccions plàstiques.

Com escriu Daniel Giralt-Miracle, en el seu text “L’art, una praxi lliure”: ‘a l’hora d’avaluar-lo no podem prescindir de la seva extensa obra plàstica, que inclou pintura, dibuix, gravat, escultura, collage, etc., especialment perquè com repetia “és en l’exercici de les arts plàstiques on he trobat la saba intel·lectual del meu urbanisme i de la meva arquitectura”.

La seva obra ha sigut exposada a galeries de Madrid, Barcelona i París, entre altres ciutats, i en museus com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el MoMA de Nova York, el MAXXI de Roma o el Moderna Museet d’Estocolm, entre molts d’altres.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.