Lluís Trepat

Tàrrega, 1925

Lluís Trepat i Padró va néixer a Tàrrega el 1925. És un pintor i gravador català.

El seu treball s’identifica, essencialment, amb la introducció de l’art abstracte en el món artístic lleidatà durant la dècada dels 50, conseqüència directa de les seves diverses estades a París i del contacte inherent amb els ‘ismes’ propis de l’època (informalisme, constructivisme i expressionisme abstracte).

Iniciat a les arts plàstiques -sobre tot a l’aquarel·la- de la mà de Josep Balcells, l’any 1943 va ingressar a l’Escola d’Arts i Oficis de Tàrrega, on es va relacionar amb Jaume Minguell i on va exercir més tard de professor auxiliar.

Interessat pel dibuix en tinta xinesa i acolorit, a finals dels anys 40 es va centrar en la representació de figures gitanes, però uns viatges a Itàlia (1951), els Països Baixos (1952) i París, el van posar en contacte amb artistes com Joan Vilacasas i la seva obra va derivar cap a formes d’expressió en línia amb les avantguardes de postguerra.

Un cop tornat es va instal·lar a Lleida, convertint-se en el desencadenant, el propulsor i qui va agrupar al seu voltant tot el debat sobre la modernitat, entesa com una nova manera de veure la creació contemporània, més lliure i subversiva. Integrat al grup de creadors vinculats al Cercle de Belles Arts, l’any 1955 va fer un altre viatge a París. Fruit d’aquesta estada inicià el que s’ha denominat ‘període abstracte’ (1956-61), sens dubte la seva etapa creativa més significativa i important, i punt de referència per a la posterior formació del Grup Cogul (1964).

Aquest Grup fou un nucli d’artistes provinents del paisatgisme de postguerra als qual Trepat va transmetre la seva concepció informalista de l’art, erigint-se com a símbol de la disconformitat i de la inquietud, cosa que va afavorir el pas de manera ferma i decidida cap a l’art d’avantguarda a Lleida.

Influenciat per Clavé, Tàpies i Vilacasas, Trepat va iniciar aquest període des del punt de vista d’un constructivisme geomètric que el pintor delimitava mitjançant l’ús del color. El 1957 es va submergir en el món del dripping (goteig) amb una pintura en la que té prioritat el gest de l’artista, i que connecta amb l’expressionisme abstracte i l’obra de Jackson Pollock. I el 1962, en el moment àlgid de la seva carrera, nou gir: abandona Lleida i s’instal·la en un retorn a la figuració d’accent marcadament expressionista.

Els seus treballs en obra gràfica segueixen el seu mateix recorregut estilístic en la pintura.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.