Lola Anglada
Barcelona, 1896 - 1984
Dolors Anglada i Sarriera, coneguda popularment com a Lola Anglada (Barcelona, 29 d’octubre de 1892 – Tiana, 12 de setembre de 1984), fou una narradora infantil i dibuixant catalana. Col•laborà des de molt jove a gairebé totes les revistes infantils catalanes de l’època i arribà a esdevenir una de les escriptores més representatives del gènere a la preguerra. Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu d’Història de Barcelona i és famosa la seva col•lecció de nines, instal•lada al Museu Romàntic Can Llopis (Sitges).
Va néixer el 1892 a la ciutat de Barcelona, en una família amb fortes arrels a la població de Tiana. Va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona al costat d’Antoni Utrillo i Joan Llaverias. Aquest últim aconseguí que Anglada realitzés la seva primera exposició a la Sala Parés de Barcelona i que el setmanari ¡Cu-Cut! publiqués un dibuix de l’autora. En finalitzar la Primera Guerra Mundial va viatjar a París gràcies a una beca del Govern francès, col•laborant amb diverses editorials de la capital francesa, on es relacionà amb Francesc Macià o Josep Clarà. Compromesa amb els valors democràtics i la causa catalanista, organitzà una sol•licitud d’amnistia pels acusats de participar en el Complot de Garraf contra el rei Alfons XIII d’Espanya.
Durant la Guerra Civil s’afilià a la UGT i col•laborà en el Comissariat de propaganda; un cop acabada la guerra, s’instal•là definitivament a Tiana, població situada a la comarca del Maresme, a la finca estiuenca de la família situada al peu de la plaça de la Vila. Morí a Tiana el 12 de setembre de 1984.
Polifacètica, amb una tècnica de dibuix excel•lent, una gran sensibilitat i un fort sentiment nacionalista, Lola Anglada és considerada la darrera dels clàssics il•lustradors de l’escola catalana de principis de segle XX i una de les escriptores més importants de l’etapa de la preguerra. Va col•laborar en diverses revistes infantils, com ara En Jordi, En Patufet, La Nuri (fundada per ella mateixa) o La Mainada. El personatge que l’ha fet més coneguda, “El més petit de tots”, és un símbol d’identitat nacional de l’època. També col•laborà amb les seves il•lustracions amb Francesc Curet i Payrot en el escrits que aquest feia al Diario de Barcelona. L’any 1975 fou guardonada amb la Medalla al Mèrit Cultural de la Diputació de Barcelona, el 1980 amb la Medalla del Foment de les Arts Decoratives i el 1981 amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. Cedí la seva col•lecció de nines a la Diputació de Barcelona, que la instal•là al Museu Romàntic Can Llopis de Sitges.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.
