Lucas van Leyden

Leiden, 1949-1533

Lucas van Leyden va néixer a Leiden l’any 1494 i va morir el 1533. Fou un pintor i gravador holandès, que va destacar entre els millors de la pintura de gènere holandesa i està considerat un dels més brillants gravadors de la història de l’art.

Va estudiar amb el seu pare, que era pintor, i amb el també pintor holandès Cornelis Engelbrechtsen, mostrant una precoç aptitud per l’art del gravat. Entre les seves primeres planxes hi ha una Maria Magdalena al desert que va gravar amb només 13 anys.

Va fer més de 200 gravats, aiguaforts i dissenys per a xilografies, la majoria de temàtica religiosa o al·legòrica, en les què va destacar com un consumat dibuixant.

La seva obra està marcada per un sentit monumental en la composició de les figures, la utilització de la perspectiva aèria, minuciositat en els vestits i naturalisme en la caracterització dels personatges. Les seves primeres sèries de planxes sobre la Passió de Jesucrist, realitzades el 1509, ja mostren la mestria de l’artista. El 1510, amb només 16 anys, va firmar dues planxes, Crist presentat al poble i La lletera, que serien admirades per Rembrandt. En la seva producció juvenil fou evident la influència de Durer, que després es va anar atenuant (c. 1518-20), fins que una trobada directa amb ell la va revifar.

El 1521 Durer viatjà a Anvers per a renovar alguns privilegis amb el nou emperador Carles I. Llavors es van conèixer van Leyden i ell, es van fer amics i van Leyden va adoptar alguns trucs tècnics que li va ensenyar el geni alemany. A partir de llavors és creixent en Leyden la influència del Renaixement italià, amb un major interès pels temes mitològics i pel nu. Una sana competència el va dur a exacerbar el seu perfeccionisme, elevant encara més la qualitat de les seves petites planxes. Després absorbirà influències de Jan Gossaert i de l’incipient manierisme francès.

Els seus gravats, atresorats molt aviat com a joies de col·lecció, es localitzen en múltiples biblioteques i museus de tot el món. Cal destacar, a Espanya, la col·lecció de la Biblioteca Nacional de España, a Madrid, tot i que el col·leccionisme de gravats va tenir i té una limitada difusió en aquest país.

En comparació, per contra, els seus quadres són més simples i menys aconseguits, i molt pocs són d’autoria segura. De la seva producció pictòrica destaquen El Judici Final (1526-27), i Crist presentat al poble (1530). A Espanya només hi ha un exemple cert, Partida de cartes (Museu Thyssen de Madrid), on els personatges s’han identificat amb alts dignataris europeus, en una al·legoria de la complexa situació política que llavors es vivia.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.