Lucio Fontana

Rosario (Argentina), 1899

Lucio Fontana va ser un pintor, gravador, ceramista i escultor Italo-argentí nascut a Rosario (Argentina) el 19 de febrer del 1899 i mort a Comabbio (Itàlia) el 7 de setembre del 1968.

Va passar els primers anys de la seva vida a Itàlia, es va enrolar a l’Exèrcit italià, va combatre a la 1ª guerra mundial, fou ferit i li van atorgar una medalla d’argent al mèrit. El 1921 va tornar a l’Argentina, on va restar fins el 1928, treballant com escultor, junt al seu pare, fins el moment que va obrir el seu propi estudi.

El 1928 va tornar a Itàlia, on el 1931 va presentar la seva primera exposició, organitzada per la galeria Il Milione, de Milà. La dècada següent va viatjar varies vegades entre Itàlia i França, treballant amb artistes abstractes i també amb expressionistes.

El 1940 va retornar un altre cop a Buenos Aires, on el 1946 va fundar, conjuntament amb alguns dels seus alumnes, l’acadèmia Altamira, i va donar a conèixer el Manifiesto Blanco, en el qual sosté que “la matèria, el color i el so en moviment són els fenòmens el desenvolupament simultani dels quals integra el nou art”.

Novament a Milà, el 1947 va donar suport, junt amb d’altres escriptors i filòsofs, al primer manifest de l’espacialisme, reprenent al mateix temps els seus treballs de ceràmica a Albisola.

A partir del 1958 va iniciar la denominada sèrie dels talls, consistent en forats o talls sobre la tela de les seves pintures, que dibuixen el signe del que ell mateix denomina “un art per a l’Era Espacial”. El 1959 va realitzar presentacions amb teles retallades amb múltiples elements combinables, denominant a aquests conjunts com Quanta.

Va participar a la Biennal de Sao Paulo i en nombroses exposicions a Londres, París, Nova York i el Japó. A Nova York, poc abans de la seva mort, va estar present a la manifestació Destruction Art, Drestroy to Create al Finch College Museum of Art.

Les seves obres hom les pot trobar a les col·leccions permanents de més de cent museus d’arreu del món.

Alguns dels continuadors dels postulats de Fontana a Itàlia són Piero Manzoni, Castellani, Agostino Bonalumi, Paolo Scheggi i Nigro, Alvani i Mari. A Espanya l’escultor Pablo Serrano, qui va establir amistat amb Fontana els seus anys de Rosario, és considerat un dels artistes que més ha aplicat i difós les idees de Fontana a la Península Ibèrica a través del manifest de l’Intraespacialisme.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.