Lucio Muñoz

Madrid, 1929

Lucio Muñoz Martínez va néixer a Madrid el 27 de desembre del 1929 i hi va morir el 24 de maig del 1998. Fou un pintor abstracte, un dels màxims exponents de l’informalisme espanyol de la segona meitat del segle XX.

Va cursar estudis a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid, on fou deixeble d’Eduardo Chicharro i company d’alguns dels què es convertirien en els seus millors amics.  Entre ells hi havia una sèrie d’artistes realistes com Antonio López, Julio López Hernández, Carmen Laffon o Amalia Avia, amb qui es va casar el 1960.

El 1956 fou becat per França per a continuar els seus estudis a París, on va entrar en contacte amb l’informalisme de pintors com Dubuffet, Fautrier, Wols o Tàpies. A partir d’aquest moment es va endinsar en els terrenys de l’abstracció, que ja no abandonaria en tota la seva trajectòria. El 1958 va començar a treballar amb fusta. Aquest material –esgarrapat, cremat, tallat o florit- es converteix en una de les senyes d’identitat més reconeixibles de la seva pintura.

A partir del 1959 va participar en les exposicions més importants de pintura espanyola arreu del món (Biennal de Venècia, Documenta de Kassel, Basilea, etc.). El 1964 es converteix en el primer pintor que va exposar a la galeria Juana Mordó, a Madrid, on hi exposaria fins el 1991. El 1989 el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid va fer una gran exposició antològica de la seva obra.

La crítica destaca la potència expressiva de la seva pintura, plena de misteri i amb una gran presència de la natura. Cal sumar-hi la seva obra gràfica (amb decisives aportacions tècniques al gravat de gran format) i les obres murals, entre les quals destaquen l’absis de la Basílica d’Aranzazu, a Oñate (Guipúzcoa) i el mural que presideix la Sala de plens de l’Assemblea de la Comunitat de Madrid.

El 1983 li van concedir el Premio Nacional de Artes Plásticas i el 1993 la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.