Manuel Millares

Las Palmas de Gran Canaria, 1926

Manuel Millares Sall, més conegut com Manolo Millares, fou un pintor i gravador canari, nascut a Las Palmas de Gran Canaria el 17 de gener del 1926 i mort a Madrid el 14 d’agost del 1972.

El 1945 va fer al Círculo Mercantil de Las Palmas la seva primera exposició individual, una exposició d’aquarel·les. El Gabinete Literario de Las Palmas és on va presentar la seva segona exposició individual, el 1947.

Derivat del seu interès per la cultura canària aborigen, el 1950 el seu estil pictòric va mostrar diverses temptatives de tipus constructivista. Millares es convertirà el mateix any en el principal impulsor del grup LADAC (Los Arqueros del Arte Contemporáneo), sent, alhora, el director de la col·lecció de monografies d’art. La primera exposició d’aquest grup va tenir lloc al Museo Canario, sota el títol Exposició d’Art Contemporani. En aquesta exposició, Millares va mostrar algunes ‘pinturas guanches’.

La I Biennal Hispanoamericana d’Art, celebrada a Madrid el 1951, va suposar la trobada definitiva de l’obra de Millares amb la realitat artística contemporània existent a l’època.

Va viatjar per primer cop a la Península el 1953, en ocasió del Congrés d’Art Abstracte a Santander.

1957 va resultar un any crucial per a l’art contemporani espanyol. Per a Millares va suposar l’inici de les seves obres, generalment amb un títol numerat, sobre arpillera i, d’altra banda, és l’any de creació del Grupo El Paso, en què la presència de Millares, des dels seus primers manifestos, és fonamental.

En la seva producció entre el 1960 i el 1972 va utilitzar l’arpillera com a element fonamental de la composició. A més, va realitzar dibuixos, escenografies, disseny de catifes, ceràmica, gravats i llibres il·lustrats. Els colors blanc, negre i vermell es van convertir en els essencials de la seva obra.

L’arpillera que, en els primers quadres dels 60, restava en molts casos en el seu estat més pur, travessa, en l’evolució de l’artista, diversos moments en què el llenguatge artístic esdevé més torturat, altres més líric, a vegades gestual, fins arribar al seu moment final en què les composicions arriben a un grau de depuració que fins llavors no s’havia vist en la producció de Millares. Els quadres d’aquesta darrera etapa de la seva producció es van veure a la seva darrera exposició en vida, la celebrada al Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris, entre el 23 de novembre del 1971 i el 9 de gener del 1972.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.