Giacomo Manzú

Bergamo, 1908-1991

Giacomo Manzù, és el pseudònim de Giacomo Manzini. Va néixer a Bèrgam, el 22 de desembre de 1908 i va morir a Roma el 17 de gener, de 1991, va ser l’escultor més famós d’Itàlia durant el segle XX.

Giacomo Manzù era el fill onzè de un sabater i sagristà. Aviat comença a tallar fusta. Durant el servei militar a Verona s’acosta a l’art: estudia les portes de la Basílica de Sant Zeno i les còpies de l’Accademia di Belle Arti Gian Bettino Cignaroli (1927/1928). Excepte per unes poques classes d’art, essencialment va ser un autodidacta de l’escultura.

El 1929, després d’una estada a París, Manzù viurà Milà, on l’arquitecte Giovanni Muzio li encarrega decorar la capella del la Universitat Catòlica, i ho farà entre 1931 i 1932. Aquest anys participa en una exposició col·lectiva.

Va obtenir reconeixement de museus i col·leccionistes occidentals com un important artista modern. D’altra banda, Giacomo Manzù era comunista i reconegut també en el món artístic soviètic, va ser condecorat amb el Premi Lenin de la Pau de l’any 1965. Tot i això, era catòlic i amic personal del Papa Joan XXIII, i se li van encarregar importants obres per a la basílica de Sant Pere.

Als Estats Units, l’arquitecte Minoru Yamasaki li va encarregar la realització de l’obra anomenada Passo di Dansa a l’edifici One Woodward Avenue a Detroit.

El 1940, Manzù obté la càtedra d’escultura a l’Accademia di Belle Arti de Brera, però ha d’abandonar per les seves discussions amb les autoritats acadèmiques. El seu nu Francesca Blanc guanya la Quadriennale di Roma el 1943. A la postguerra recupera el seu treball en l’Accademia de Brera, fins a 1954, i després a Salzburg fins a 1960. Aquí coneix a Schabel, que serà la seva companya i mare de Giulia i Milet. Realitza la Porta dell’amore per a la catedral de Salzburg (1955-1958).

Comença a treballar a la Porta della Morte per a la Basílica de Sant Pere del Vaticà (conclosa el 1964). El 1964 Manzù anirà a viure a la vila Ardea (Roma), a la localitat de Camp del Fico. Realitza la Porta della Pace i della Guerra per a l’església de Saint Laurens a Rotterdam (1965-1968). Va exposar també a Tòquio.

En els seixanta fa d’escenògraf, per òperes d’Igor Stravinskij (Èdip rei de 1964), Goffredo Petrassi, Claude Debussy, Richard Wagner i Giuseppe Verdi.

El Monument al partigiano a Bèrgam, es va inaugurar el 1977. En aquesta ciutat es guarden moltes obres seves a la Galleria d’Art Moderna i Contemporània di Bergamo. El 1979 Manzù va donar tota la seva col·lecció (la “Raccolta amici di Manzù” fundada el 1969, en Ardea) a l’Estat italià. El 1989, a Nova York, es va inaugurar a la façana de l’ONU l’última es seves grans obres: una escultura en bronze 6 metres.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.