Marià Fortuny

Reus, 1838-1874

Marià Josep Maria Bernat Fortuny i Marsal va néixer l’11 de juny del 1838 a Reus i va morir el 21 de novembre del 1874 a Roma. Fou un pintor espanyol, considerat junt amb Eduardo Rosales com un dels pintors espanyols més importants del segle XIX després de Goya.

El seu avi fou el seu tutor i de nen es va formar amb el pintor reusenc Domènec Soberano. També va treballar amb l’argenter i orfebre miniaturista reusenc Antoni Bassa, qui l’influirà en la minuciositat que caracteritzarà en el futur la seva pintura.

El 1852 es va traslladar a Barcelona i va entrar a treballar a l’estudi de l’escultor Domènec Talarn, qui li va gestionar una petita pensió de l’Obra Pia i la matricula gratuïta a l’Escola de Llotja, on rebrà per primera vega formació oficial. Els seus mestres allí foren Pau Milà i Fontanals, Lluis Rigalt i Claudio Lorenzale, alguns d’ells molt influenciats pel denominat “purisme natzarè” .

El 1858 es va traslladar per primer cop a Roma amb una pensió de la Diputació de Barcelona. Va establir amistat amb altres artistes espanyols a la Ciutat eterna com ara Eduardo Rosales o Dióscoro Puebla. I també hi va tractar diversos artistes italians, com Attilio Simonetti, que va ser el seu deixeble i amic fratern.

El 1860 va esclatar la guerra al Marroc i la Diputació de Barcelona va encarregar a Fortuny que viatgés a aquell país amb l’ànim de convertir-se en cronista gràfic de la contesa, en companyia de Pedro Antonio de Alarcón. Es va integrar com pintor al regiment del general Joan Prim, també reusenc.

L’Àfrica va suposar un descobriment per a Fortuny, captivat per la seva llum i encantat per les planes obertes i la gent del Marroc, aprenent nocions d’àrab. Se sentirà atret per sempre més pels temes orientalistes. Allí va pintar La batalla de Tetuan.

Després de tornar a Europa se’n va anar a Roma i es va casar amb Cecilia de Madrazo, filla del pintor Federico de Madrazo i germana de Raimundo. Poc després va pintar un dels seus quadres més famosos: La vicaria. Un quadre que Théophile Gautier va alabar molt, cosa que va contribuir a incrementar la seva fama.

El 1870 es va traslladar a París, i es va interessar per artistes com Horace Vernet, Eugène Fromentin, Alexandre Descamps i, molt especialment, Eugène Delacroix.

El 1868 Fortuny es va instal·lar a Granada, on va pintar diverses obres i on va atreure alguns dels seus amics de París, com Martin Rico, Jules Worms o Eduardo Zamacois. Va viatjar breument a Londres i després a Nàpols i a Portici.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.