Marino Marini

Pistoia (Italia), 1924

Marino Marini va néixer a Pistoia (a la Toscana) el 1901 i va morir a Milà el 1980. Fou un escultor, pintor i gravador italià.

Va iniciar la seva formació artística a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència, on hi ha ara un ampli museu al seu nom i que conté la seva obra en pintura i escultura.

Des del 1929 es va dedicar a viatjar pel món. D’altra banda, va donar classes de la seva especialitat, fins el 1940, a Monza, i després a l’Acadèmia de Brera a Milà. El 1952 li van concedir el premi de la Biennal de Venècia.

El 1930, establert ja en el territori de l’escultura, va fer figures humanes de molta envergadura, generalment dones o acròbates en bronze. A partir del 1935 va descobrir els temes que dominarien els seus treballs de maduresa: l’escultura arcaica, els cavalls, i el cavall i el genet. Va fer a partir de llavors les obres escultòriques que li van valdre el reconeixement dels seus contemporanis, amb figures vigoroses i tràgiques, però desproveïdes de moviment (a cops mutilades). Va fer d’altra banda un gran nombre de retrats en bronze.

Cap al 1948 va començar els seus treballs com a pintor i gravador. En aquells moments vivia a Suïssa. Moltes de les seves pintures i gravats, distorsionats, s’apropen a l’art abstracte sense que deixin de reconèixer-s’hi elements figuratius, com també succeeix amb la seva escultura. Avui en dia se’l considera un clàssic del segle XX.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.