Martí Vivès

Prades (Pyrénées-Orientales, Francia), 1905

Martin Vivès, també conegut com Martí Vives, va néixer el 25 de maig del 1905 a Prada de Conflent (Catalunya Nord) i va morir a Sant Cebrià (Saint-Cyprien) el 25 de desembre del 1991. Fou un pintor i gravador rossellonès, resistent i conservador del Museu de Belles Arts de Perpinyà.

Va entrar a treballar a l’Ajuntament de Perpinyà el 1929. El 1939, Martí Vives (d’origen català, com els refugiats que arribaven, i ell mateix descendent de refugiats carlistes) es va sentir atret per una exposició de dibuixos de refugiats a la galeria Chez Vivant de Perpinyà. Aquells artistes eren Antoni Clavé, Pedro Flores i Fontseré. Després de trobar-los al camp de refugiats de Haras, va utilitzar les seves relacions per a fer-los alliberar. D’aquest episodi va quedar una amistat indestructible entre Clavé i Vives.

Va entrar a la Resistència contra els nazis l’agost del 1940.

Alumne de Josep Morell Macià el 1921 a Perpinyà, va entrar a l’Escola de Llotja de Barcelona el 1922, i després a l’escola Gauthier de Bordeus el 1923. Serà influenciat per la pintura cézaniana, una herència que destacava amb humilitat. La seva pròpia pintura es caracteritza per unes pinzellades vives, acolorides i denses.

Freqüentà Raoul Dufy i fou una de les poques persones que assistiren a l’enterrament d’Arístides Maillol.

Pintor sense concessions, sempre va estar al marge de les modes i va rebutjar doblegar-se als gustos del mercat parisenc i a fer carrera a París, tot i que la seva pintura va conèixer ràpidament l’èxit. Profundament arrelat a la terra catalana, en va pintar els seus paisatges, escenes de la vida quotidiana, les seves tradicions,…Per això, alguns afirmen que l’obra de Martí Vives està marcada per una doble identitat.

Segons Rafael Benet, “la pintura de Martí Vives tendeix a la creació d’un estil personal, que fuig de la flamarada espectacular i de tots els perills banals de la genialitat. La cultura francesa li va donar el to a l’artista però en el seu equilibri i en la seva lògica bull la sang ibèrica. La biologia, que no es pot negar, inflama de forma romàntica a la lògica i sembla que això fa vacil·lar la normalitat. Aquest català de França pinta amb audàcia“.

És ben cert que lluny de ser un pintor ‘regionalista’, Martí Vives va remarcar sempre la dimensió universal de la pintura.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.