Miquel Barceló

Felanitx, 1957

Miquel Barceló Artigues (Felanitx, Mallorca, 8 de gener de 1957) és un pintor mallorquí pròxim a la corrent neo-expressionista.

Un viatge a París el 1970 li va permetre descobrir l’Art brut, un estil que va influenciar les primeres obres que va presentar en públic. Va formar part del grup Taller Llunàtic de Mallorca. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, però poc després va abandonar els estudis. Actualment resideix entre París, Mallorca i el Mali.

Després dels seus inicis acadèmics, va començar a ser més conegut en participar a la Biennal de Sao Paulo (1981) i a la Documenta VII de Kassel (1982), des de llavors la seva obra s’inclou en les més prestigioses mostres internacionals, configurant-se com una de les majors revelacions de  l’art espanyol dels anys 80.

El 1986 va obtenir el Premio Nacional de Artes Plásticas (Espanya), i el 1996 li va dedicar una retrospectiva el Centre Pompidou de París. El 2004 va exposar al museu del Louvre les aquarel·les que va crear per il·lustrar La Divina Comèdia, convertint-se en el primer artista contemporani viu que exposa al museu. El 2008, va realitzar la decoració de la Cúpula de la Sala XX del Palau de les Nacions Unides a Ginebra i el 2010 va tenir lloc una interessant exposició de la seva obra a Avinyó.

Els seus enormes llenços figuratius de finals dels anys 70 amb temes d’animals de marcat expressionisme reben la influència de Joan Miró, Jackson Pollock, Antoni Tàpies, l’art conceptual i l’art brut. Posteriorment es focalitza en una pintura més entroncada amb la tradició i així sorgeixen les sèries de biblioteques, els museus i els cinemes de forçades perspectives i un dens tractament pictòric.

Entre les característiques de la seva obra cal destacar la inspiració en la natura, aconseguint relleu mitjançant l’ús d’uns empastes densos i generalment obscurs. El Mediterrani i l’Àfrica han estat dos dels seus referents més importants. El descobriment de l’Àfrica en un viatge a Mali ha fet que les seves gens i la vida del desert sigui un dels temes més desenvolupats en la seva obra dels darrers anys, sempre reflectint una gran preocupació per la natura, el pas del temps i els orígens.

En la darrera època ha evolucionat cap a referents més intel·lectuals i abstractes. El març del 2007 es va inaugurar a la catedral de Mallorca una capella elaborada per Barceló en fang. Consta de dos móns: els fruits del mar i els fruits de la terra.

La literatura ha estat sempre també una de les seves inspiracions. Ha estat il·lustrador de llibres i ell mateix acostuma a redactar els pròlegs dels seus catàlegs.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.