Miquel Ibarz
Mequinenza, 1920
Miquel Ibarz Roca va néixer a Mequinensa el 30 de novembre del 1920 i va morir a Barcelona el 1987. Fou un pintor i gravador català procedent de la Franja d’Aragó. De molt petit el van traslladar a Barcelona i de nen ja va demostrar tenir molt d’interès pel dibuix, de manera que dibuixava en el paper d’estrassa que servia per embolicar els aliments de la compra. Va estudiar a l’antiga Escola de Mar, que era una de les escoles de pedagogia més avançada de Barcelona, i fou allí on es va reforçar la seva inclinació per la pintura.
Va pertànyer a la “Quinta del Biberó”, exercint de telegrafista en el bàndol republicà durant la guerra civil espanyola. Després van venir la derrota i l’exili. Després d’un curt període al Sud de França, va tornar a Barcelona. I entre el 1948 i el 1949 va fer una de les seves primeres obres d’importància: dos grans murals a l’església parroquial de Mequinensa, avui desapareguts, excepte dos fragments que es conserven a l’Ajuntament de la seva vila natal.
El 1950 va participar en exposicions d’avantguarda a Sabadell i Barcelona, però el seu objectiu era París. Aquell mateix any va obtenir una beca de l’Institut Francès de Barcelona per anar-hi. Hi va anar el 1952 i s’hi va quedar fins a finals del 1953, adherint a un corrent que cercava en la figuració la plasmació de la modernitat. El seu referent era Picasso, qui amb el seu mestratge representava el model per a una figuració avantguardista.
El 1957 va anar a Itàlia amb motiu de la seva exposició a la galeria L’asterisco de Roma. Aquest viatge el va influenciar molt, de manera que la seva pintura va esdevenir més colorista, més sensual i més mediterrània.
El 1959 va fer una exposició individual a la Sala Gaspar, que seria a partir de llavors la Galeria que el representaria.
Cal destacar que també va conrear el gravat, treballant sobre tot l’aiguafort i la litografia. Va guanyar el Premi de Gravat Ciutat de Barcelona el 1969.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.
