Miquel Vilà

Barcelona, 1940

Miquel Vilà va néixer a Barcelona el 1940. És un pintor i gravador català.

Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, i gravat al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona.

Va tenir fa anys una relació d’amant amb el Poblenou, que llavors era un barri fabril sense fronteres, on els tallers i les vivendes es repartien el territori amb aquelles descomunals fàbriques, avui pràcticament desaparegudes o reduïdes a la ruïna.

Això de Vilà fou una relació apassionada des que un dia va quedar captivat per la visió. Anava en cotxe per aquell Poblenou ple de fàbriques i tallers, quan de cop va exclamar: “Això, això és el que busco des de fa tant de temps!“.  Vilà ha tingut sempre un estil personal, allunyat de modes i escoles, però en aquests paisatges deserts de les fàbriques, ens ofereix una interpretació metafísica de la geografia fabril del barri, i és que la visió solitària d’aquells espais industrials ens arrastra des d’una angoixa vital fins una inquietant plenitud.

Representa una presència molt sòlida en el camp de la pintura catalana contemporània. La seva àmplia producció pictòrica i en el camp del gravat avalen objectivament el pes molt considerable que Vilà pot demostrar. Però 1500 obres, per moltes que siguin, son només una xifra, i l’art no es pot valorar quantitativament, tot i que un nombre tan respectable de peces sempre pugui servir per subratllar, si més no, la magnitud d’una dedicació i la densitat d’una professionalitat.

Tots estem condicionats per la nostra època, però ell pertany a una generació especialment marcada pel temps que els ha tocat viure, un temps complicat i incert del que, no ho oblidem, encara no tenim una perspectiva que permeti veure’l com un fet tancat.

Ha fet exposicions individuals a Espanya, Mèxic, Itàlia, els Estats Units i Suïssa, entre altres països.

La seva obra figura al MoMA de Nova York, al Museu d’Art Contemporani de Madrid, a Sofía, etc.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.