Miquel Villà

Barcelona, 1901

Miquel Villà i Bassols va néixer a Barcelona el 15 de febrer del 1901 i va morir al Masnou el 25 d’agost del 1988. Fou un pintor i gravador català, un dels principals representants del fauvisme a Espanya.

Als 13 anys el seu pare se’l va endur a Bogotà (Colòmbia), on va freqüentar l’Escola de Belles Arts fins el 1918.

El 1920 va descobrir París, que seria la seva residència principal fins el 1930. Allí va freqüentar l’Acadèmia Colarossi. Va fer amistat amb Jean Fautrier, Marcel Duchamp, Josep de Togores, Pancho Cossío i l’escultor Pablo Gargallo, que l’influenciaran molt en la seva trajectòria artística.

El 1927 va exposar a les Galeries Dalmau de Barcelona, animat pel seu director, qui va propiciar també les exposicions de Miró, Dalí i García Lorca.

A partir del 1930 va residir principalment a Catalunya (Barcelona, el Masnou, la Pobla de Segur) i va passar temporades a Eivissa.

Sempre va reconèixer que els seus grans mestres foren: Cézanne, per la seva tècnica constructiva; Gauguin, Van Gogh i Vlaminck, per la seva llibertat de color; i, molt especialment, Rembrandt en la seva darrera etapa, quan va passar del clarobscur al color.

La pintura fou per ell una disciplina, una raó de ser i una via d’enteniment sensible amb la natura, tot i que va treballar indistintament la pintura i el gravat.

Ha fet exposicions individuals i col·lectives a Espanya, els Estats Units, Suïssa, Itàlia i Mèxic, entre altres països. Hi ha obra seva al MoMA de Nova York i al Museu d’Art Modern de Madrid, entre altres.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.