Modest Cuixart

Barcelona, 1925-2007

Modest Cuixart i Tàpies va néixer a Barcelona l’any 1925 i va morir a Palafrugell, l’any 2007. Fou un pintor català, un dels més representatius de la postguerra espanyola.

Era cosí del també pintor Antoni Tàpies. Va estudiar inicialment medicina, però finalment es va decantar per la pintura mitjançant el seu ingrés a l’Acadèmia Lliure de Pintura de Barcelona.

L’any 1948 participà en la fundació del grup Dau al Set, juntament amb Joan Brossa, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats.
El 1955 forma part de l’efímer grup Taüll, juntament amb Joan Ponç, Josep Ràfols-Casamada, Josep Guinovart, Antoni Tàpies, Joan-Josep Tharrats, Jordi Mercadé i d’altres.

El 1959 aconseguí el primer premi de la Biennal de São Paulo (Brasil) i participà en la Documenta de Kassel (Alemanya). El 1960 participà en una exposició d’avantguarda espanyola a la Tate Gallery de Londres i al Museu Guggenheim de Nova York.

El 1971 s’estableix a Palafrugell, on coneixerà Josep Pla. En el següents anys d’aquesta dècada farà exposicions a nombroses capitals nacionals e internacionals com ara París, Madrid, São Paulo, Amsterdam, Tòquio, Basilea, Girona, Barcelona, Milà, etc.

A la dècada dels 80 participarà en una exposició col·lectiva al Palau de la UNESCO de París, rebrà la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Gran Creu d’Isabel la Catòlica. El 1988 realitza una exposició antològica al Japó, en dues ciutats diferents, Kobe i Tòquio.

El 1991 la Generalitat de Catalunya li patrocina una exposició antològica al Palau Robert de Barcelona i el 1995 fa una altra exposició antològica al “Centro Cultural de la Villa de Madrid” amb motiu del seu 70è aniversari. Al 1998 es crea la Fundació Cuixart amb seu a Palafrugell. El 1994 esdevingué membre d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, a la que donà l’obra Fruit de Garbinor. El 1999 se li concedeix la “Medalla de Oro al mérito en las Bellas Artes” del Ministeri de Cultura. Finalment el 2000 rebrà la “Medalla al Mérito en las Bellas Artes” de mans del rei Joan Carles I.

La pintura de Cuixart s’integra dins de l’expressionisme pictòric, evolucionant posteriorment vers l’art abstracte i finalment el denominat art informal. Repartí el seu taller creatiu entre Girona i París.

Les seves diferents etapes passen des de el magicisme de Dau al Set de finals dels 40 a mitjans del 50, a l’experimentació matèrica fins a mitjans del 60, a l’ informalisme fins a finals del 70, a una tendència erótica-màgica de la figura humana que durarà fins a la dècada dels 90, quan comença una etapa d’introspecció i de fabulació en la naturalesa.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.