Nicolas de Poilly va néixer a Abbeville el 1626 i va morir a París el 1r de maig del 1696. Fou un notable gravador francès, membre d’una nissaga de gravadors, integrada pel seu germà François (1623-1693) i els seus fills Jean-Baptiste (1669-1728) i Nicolas (1675-1723).
Els Poilly, Nicolas i François, foren contemporanis de la Fronda i de les tres primeres dècades del regnat de Lluis XIV, i van pertànyer a la generació de gravadors que van donar la supremacia europea en el gravat a la ciutat de París.
Fou un gravador de talla dolça, un burinista. Va ser el primer alumne del seu germà François. La seva fortuna a la seva mort era de 75388 lliures, de manera que és fàcil deduir que el gravat el va fer ric. Va viure a la molt coneguda, per al món de l’estampa, rue Saint-Jacques a París.
Al llarg de la seva vida va gravar 133 estampes, fetes a partir d’obres dels grans mestres, entre ells, Rafael, Pierre i Nicolas Mignard, Le Brun, Stella i Philippe de Champaigne. També va fer alguns gravats dels nous palaus de la reialesa i de la noblesa franceses.
També fou editor d’estampes. A la seva mort, posseïa 733 planxes de coure, a partir de les què es van produir un nombre ingent d’imatges de devoció, d’ornamentació i paisatgistes.
El 1994, José Lothe va publicar l’obra L’oeuvre gravé de François et Nicolas de Poilly d’Abbeville, graveurs parisiens du XVIIe siècle. Catalogue général avec les reproductions de 482 estampes, prefaci de Marc Fumaroli. Paris, Paris-Musées, 1994. in-fol., XXV-390 p.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.