Orazio Borgianni

Roma, c. 1575

Orazio Borgianni o Borgiani va néixer a Roma cap al 1575 i va morir a la mateixa Ciutat el 1616. Fou un pintor i gravador del primer barroc, i més en concret de l’estil tenebrista conegut com a caravaggisme.

Pertany a la generació de pintors italians que, com ara Annibale Carracci i Caravaggio, van enllaçar els darrers moments del manierisme de finals del segle XVI amb el primer barroc del segle XVII, abans de l’apoteosi decorativa de mitjans de segle.

Pintor d’especial rellevància per a l’art espanyol, doncs va visitar la Península Ibèrica en dues ocasions (1601 i 1605) i consta que va tenir una gran influència sobre Velázquez en la seva etapa juvenil sevillana.

El seu estil juvenil s’aparta del darrer manierisme, optant per una paleta torrada, de colors terrosos que es cenyeixen a la realitat més be que els capriciosos i fantasiosos colors àcids de l’estil anterior. La seva producció coincideix de ple amb el meteòric ascens i mort prematura de Caravaggio, qui en un període de només 15 anys (1595-1610) va commocionar la pintura europea amb el seu naturalisme tenebrista.

En els seus anys a Espanya va pintar el Sant Cristóbal i el Nen (Madrid, Museu del Prado), i aquest Museu també custodia el Sant Francesc d’Assis rebent els estigmes i el Crist crucificat.

Borgianni no va seguir servilment a Caravaggio, però les seves composicions de colors càlids i tipus humans no idealitzats l’emmarquen més en el caravaggisme que en el classicisme que els Carracci van intentar imposar com a resposta.

Tot i que es considera a Borgianni com un pintor en l’estela de Caravaggio, més inclinat a l’estudi del natural que a les fórmules ideals del classicisme, en els seus darrers anys va semblar dirigir el seu interès cap a Rafael Sanzio, i de fet entre els anys 1615 i 1616, va gravar 52 planxes copiant els murals de Rafael a les Lògies vaticanes.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.