Pere Pruna

Barcelona, 1904

Pere Pruna Ocerans va néixer a Barcelona el 1904 i hi va morir el 1977. Fou un pintor, gravador i il·lustrador català d’estil figuratiu.

El 1920, sense quasi cap formació acadèmica, se’n va anar a París. Sebastià Sunyer li va proporcionar una carta per a que es presentés a Pablo Picasso, qui es trobava en la seva època classicista de tornada a l’ordre, un estil que Pruna adoptarà. Sota la protecció de Picasso es va introduir molt aviat en els cercles intel·lectuals i artístics de l’avantguarda parisenca. El 1924 va exposar amb Apel·les Fenosa a la galeria Percier, prologant el catàleg Max Jacob. Aquesta etapa fou potser la més estimulant de la seva carrera i per això se l’engloba en la denominada ‘Escola de París’, en haver gaudit d’estima a la capital francesa gràcies a la seva pintura delicada, que connecta molt directament amb el Picasso de l’etapa neoclàssica. Fou també escenògraf i figurinista dels Ballets Russos de Sergéi Diágilev.

Tot i que va ser autor de pintures com Al·legoria de la República, a l’esclatar la guerra civil, la visió dels incendis d’esglésies i convents, sense cap respecte per les obres d’art, que eren destruïdes indiscriminadament, el van dur a allistar-se a l’exèrcit franquista. Fins aquell moment havia exposat amb èxit a Chicago, Nova York i Amsterdam, entre altres llocs. I el 1936 i el 1938 ho va fer a la Biennal de Venècia. Acabada la guerra, de nou a Barcelona, va perpetuar el seu estil plàcid i refinat.

Va fer pintures murals i altres de gran format amb temàtica religiosa, mantenint-se fidel al seu estil, encara que, alhora, feia nus delicats, obres experimentals amb collages, i altres dissociant els colors del fons amb la figura esgrafiada a sobre. Potser la seva aportació més original sigui l’ús de cera verge per a realitzar carnacions (però sense seguir la tècnica habitual de l’encàustica).

La seva figuració es caracteritza per la seva línia estilitzada i diàfana, i sintonitza amb la tornada a l’ordre posterior a la ruptura que van suposar les avantguardes. Això permet comparar el seu art amb els corrents europeus del moment, com els ‘valors plàstics’ italians.

L’interès de Pruna es va centrar en el retrat i sobre tot en la figura femenina, en forma de nus i escenes d’inspiració mitològica. D’aquesta darrera faceta n’és un clar exemple les il·lustracions que va fer el 1946 per a una edició del llibre Amor i Psique, adaptació del segle XV d’un relat d’Apuleu. També va pintar alguns bodegons.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.