Pierre-Auguste Renoir

Limoges, 1841

Pierre-Auguste Renoir va néixer a Limoges el 25 de febrer del 1841 i va morir a Cagnes-sur-Mer (França) el 3 de desembre del 1919. Fou un pintor impressionista, que, en la segona part de la seva carrera, es va interessar per la pintura de cossos femenins en paisatges, inspirats sovint en pintures clàssiques renaixentistes i barroques.

Renoir ofereix una interpretació més sensual de l’impressionisme, més inclinada a l’ornamental i a la bellesa. No sol incidir en allò de més aspre de la vida moderna, com a vegades feren Manet o Van Gogh. Va mantenir sempre un peu en la tradició i va tenir com guia els pintors del segle XVIII, que mostraven la societat galant, com Watteau.

En les seves creacions mostra l’alegria de viure, àdhuc quan els protagonistes són treballadors. Sempre són personatges que es diverteixen, en una natura agradable. Va tractar temes de flors, escenes dolces de nens i dones i sobre tot el nu femení, que recorda Rubens per les formes arrodonides. Pel que fa al seu estil i tècnica es nota un fort influx de Corot. Renoir posseeix una vibrant i lluminosa paleta que en fa un impressionista molt especial.

El 1862 va aprovar l’examen d’ingrés a l’Escola de Belles Arts. Alhora, freqüentava un taller lliure on ensenyava Charles Gleyre, professor d’aquella institució. Durant aquesta etapa, va conèixer als qui serien els seus millors amics i companys en l’art al llarg de tota la seva vida. Allí va lligar una forta amistat amb Claude Monet, Frédéric Bazille i Alfred Sisley, amb els què sovint anava a pintar a l’aire lliure al bosc de Fontainebleau.

Monet i Renoir pintaven el riu Sena, prop del pont de Chatou, allí on, enmig d’una multitud d’illots, a La Grenouillère, va obrir un restaurant que es va convertir en un dels llocs predilectes dels futurs impressionistes.

La primera exposició dels impressionistes va coincidir amb el moment d’afirmació de la visió de pintor de Renoir. El 1873, a més, es va traslladar a Montmartre, on viuria fins el 1884. Un fet significatiu en la seva trajectòria.

En la vida artística de Renoir, la dècada de 1880 fou excepcionalment agitada. En les seves converses amb Ambroise Vollard, mencionava aquella sensació de carrera sense sortida que havia aparegut cap a 1883. La seva insatisfacció respecte de l’antiga manera impressionista el va dur a adoptar un nou estil. Sentia que no sabia ni pintar ni dibuixar. Deprimit, va destruir tota una sèrie de teles. En aquesta etapa difícil, Jean-Auguste-Dominique Ingres va acudir al seu auxili. L’obra de Renoir durant aquesta època s’emmarca dins del que comunament es coneix com el ‘període ingresc’. Es tracta d’una tendència perceptible en tots els seus quadres d’aquesta època: un dibuix més net i un traçat de millor precisió, amb una clara plasticitat, així com l’ús de colors locals.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.