Pierre Bonnard

Fontenay-aux-Roses, 1867

Pierre Bonnard va néixer a Fontenay-aux-Roses el 3 d’octubre del 1867 i va morir a Le Cannet el 23 de gener del 1947. Fou un pintor, il·lustrador i litògraf francès que va dedicar el seu talent a la publicitat i a la producció artística.

S’acostuma a considerar-lo el líder del moviment dels Nabís, grup del qual també van formar part Paul Sérusier, Maurice Denis, Paul Ranson, Édouard Vuillard, Xavier Roussel o Félix Vallotton. Tots foren influïts per Paul Gauguin i el japonisme. La producció tardana de Bonnard es considera precursora de la pintura abstracta, si més no en alguna de les seves variants.

El seu pare fou Ministre d’Assumptes Belicistes (Defensa), i ell, malgrat que li encantaven la filosofia i la literatura, va estudiar Dret a la Universitat de París després d’educar-se en col·legis prestigiosos.

El 1887 va decidir dedicar-se a la pintura i va seguir cursos a l’Académie Julian i a l’Escola de Belles Arts de París, i allí va conèixer els artistes amb els què impulsaria el moviment nabí.

El 1899 es va consagrar com artista publicitari amb un anunci de xampany.

La trajectòria pictòrica de Bonnard es va anar decantant cap al naturalisme i el simbolisme mogut pel seu interès per la màgia i les ciències ocultes.

El 1900, el marxant Ambroise Vollard va publicar el seu primer llibre d’artista, el poemari Parallèlement, de Paul Verlaine. La seva major originalitat radica en els abundants nus femenins, amb al·lusions lèsbiques, per als què el pintor va prendre fotografies del seu entorn íntim. L’edició fou un fracàs comercial, però Vollard va seguir donant suport a l’artista. Bonnard va realitzar nombroses incursions en la il·lustració de llibres mitjançant litografies.

La seva especialitat en interiors reposats, amb figures femenines en actes quotidians com l’agençament i la lectura, explica que la seva pintura fos anomenada ‘intimista‘. Tot i que les textures esfumades poden recordar l’impressionisme, Bonnard no plasma la realitat immediata i fugaç, sinó que elabora escenes subjectives, amb enquadraments i games de color gens casuals. Al contrari d’allò que era habitual fins llavors, va elegir tons càlids per als fons i freds per als elements en primer terme, alterant en certa mesura la percepció de les distàncies.

El 1910 Bonnard va deixar París pel sud de França i va viure a partir de llavors a cavall entre França i el Nord d’Àfrica. La seva longevitat li va permetre conèixer el cubisme i el surrealisme, tot i que no es va aproximar a cap d’ambdues estètiques.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.