Pierrette Gargallo

París, 1922

Per a Pierrette Gargallo (París, 1922), Pablo Picasso és simplement Pablo; Juan Gris, Juanito, i amb Manolo es refereix a Manuel Hugué…

Quan va morir el seu pare, només tenia 12 anys, però ja li havia sobrat temps per conèixer els grans noms de l’Escola de París. Els veia pul·lular per les successives vivendes familiars i discutir fins tard.

L’amistat i compenetració entre Picasso i Gargallo venia de Barcelona, de les tertúlies a Els Quatre Gats. I va anar més enllà de l’estima. La decisió d’encomanar la seva carrera al fred  i exigent metall la va prendre Gargallo durant un dels seus freqüents viatges a París. Va dormir en una llitera del cèlebre estudi de Picasso a Bateau-Lavoir. Va contemplar la peça en què treballava llavors Picasso, Les senyoretes d’Avinyó, i el desassossec va envair Gargallo, i el seu art va canviar radicalment. El cubisme li va semblar la única sortida per a la seva escultura.

Pierrette Gargallo va sucumbir quan era jove a la fascinació de l’escultura, però també va fer algunes incursions en el camp del gravat.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.