Porta

Barcelona, 1900 o 1903

Marcel·lí Porta i Fernanda va néixer a Barcelona el 1900 o el 1903 i va morir a Ciutat de Mèxic el 3 d’octubre del 1959. Fou un dibuixant, pintor i cartellista català, exiliat després de la guerra civil a Mèxic.

Va estudiar arts plàstiques a Barcelona, i l’any 1915 el seu nom apareix a la llista de premiats en un concurs de pintura ornamental convocat per la Societat de Mestres Pintors. Va treballar com a caricaturista a revistes satíriques de caràcter independentista com L’Intransigent (1918-1919) i com a il·lustrador de llibres.

Va col·laborar en nombroses publicacions barcelonines com La Campana de Gràcia, El Crit, L’Esquella de la Torratxa i l’Opinió. Va presentar la seva obra al 1r Saló d’Humoristes de Barcelona (1933) i al Saló de Tardor (1938), i va formar part del Grup dels Sis amb Hèlios Gómez, Shum, Josep Bartolí i Guiu, Lluís Elias i Bracons (Anem) i Alfred Pascual i Benigani. Tots ells van fundar el 1936 el Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya.

Durant la guerra civil espanyola fou conegut pel seu cartell Feixisme no!, editat pel PSUC l’octubre del 36 i pel seu dibuix Auca de la innoble i trista militarada feixista.

El 1939 es va exiliar primer a França, passant pel camp de concentració de Barcarès i instal·lant-se després a la Residència dels Intel·lectuals Catalans de Montpeller, on va formar part del grup Jérôme Bosch, i va participar en una exposició col·lectiva l’octubre del 1939 amb Alexandre Cirici Pellicer, Jaume Picas, Tomàs Arís, Francesc Espriu i Puigdollers i Juli Rosuero.

El maig del 42 va marxar a Mèxic i va viure un temps a Cuernavaca. Va il·lustrar textos als diaris mexicans Mundo i Socialismo y Libertad (1944), i també  a La Nostra Revista (1947) i Lletres (1948, al costat d’en Tísner).

L’octubre del 1942 participà en una exposició d’art humorístic a la galeria Arte y Decoración i el 1953 va exposar a l’Ateneo Español. També va il·lustrar alguns llibres, entre altres Geografia espiritual de Catalunya (segons les teories de Francesc Pujols), d’Artur Bladé i Desumvila (1944); Joan Maragall: Antologia poètica mínima (1945), Ciudad de madera (1947), del periodista Agustí Cabreja Auguet. També va decorar alguns establiments, com la biblioteca de l’Orfeó Català de Mèxic i va fer d’escenògraf en les obres teatrals de l’Agrupació Catalana d’Art Dramàtic de l’Orfeó Català de Mèxic.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.