Rafael Bartolozzi

Pamplona, 1943

Fill de Pedro Lozano i Francisca Bartolozzi -tots dos pintors- va néixer a Pamplona el 1943 i va arribar a Barcelona el 1962 per estudiar Belles Arts. Aviat, la seva primera fascinació per l’abstracció, per l’obra dels Tàpies, Millares o Saura, va quedar eclipsada per l’emergència del moviment pop i la nova figuració.

Als 70s va mantenir una relació simbiòtica amb Arranz-Bravo. Eren una marca de fàbrica, treballaven i exposaven junts, fins al punt que, de cara al públic, eren una espècie de societat cooperativa que semblava indissoluble i de la qual hi havia paral·lelismes en el panorama artístic espanyol, com ara l’Equip Crònica. Però es va trencar en començar els 80s.

És en aquella època en què es produeix la seva intervenció, junt amb Eduard Arranz-Bravo, a la fàbrica de pintures Tipel, a Parets del Vallès, prop de l’autopista que porta de Barcelona cap al nord, una obra que defineix per sí sola el pop espanyol i també l’esperit d’uns anys en què quasi tot semblava possible, àdhuc que un empresari encarregués a dos artistes que li pintessin l’empresa. Els 2.000 metres quadrats de formes sorprenents pintades amb els colors més cridaners estan per a sempre en la memòria de milions de persones.

La seva consagració individual li va arribar en ser escollit com a representant d’Espanya a la Biennal de Venècia. Llavors, Bartolozzi ja havia començat a deixar enrere els aspectes  més pop de la seva obra i s’inclinava cap a l’informalisme, tot i que sempre ancorat en la configuració.

A finals dels 80s es va instal·lar a Vespella de Gaià, un petit poble de Tarragona, entre pins, oliveres i garrofers, un arbre amb el qual s’identificava perquè, segons la llegenda, necessita veure el mar.

El somni idíl·lic d’aquest Parnàs es va trencar el 5 d’agost del 1993. La muntanya estava seca i una guspira va començar un incendi devastador que va arrasar 1.000 hectàrees de les 1.824 que te el terme municipal i es va emportar la vida de sis persones. El resultat fou un paisatge dantesc: l’infern. Per a Bartolozzi fou un cop de mall, però també una oportunitat per a mirar cap endins, cap a la destrucció i la mort.

La seva obra posterior, en especial la sèrie de pintures expressionistes batejada com L’incendi, resta com un dels moments insuperables de la seva carrera, així com la sèrie posterior, en la qual la vida reneix d’entre les cendres i els brots verds sorgeixen del negre carbó.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.