Rafael Benet

Terrassa, 1889

Rafael Benet i Vancells va néixer a Terrassa el 2 de juny del 1889 i va morir a Barcelona el 16 de gener de 1979. Fou un pintor, crític d’art i historiador de l’art català.

Es va formar a Terrassa prop del seu oncle, el pintor paisatgista Joaquim Vancells, i posteriorment a Barcelona, a l’Escola d’Art de Francesc d’A. Galí. Des del 1910 fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc (que presidiria els anys 1928-30) i fou un dels impulsors del Gremi d’Artistes de Terrassa. El 1916 va fer una exposició individual a les Galeries Laietanes presentant obres d’estètica noucentista. Després va assumir la influència de Cézanne.

L’adquisició per part del Museu d’Art Modern de Catalunya de La pluja i Les alzines (el 1920 i 1921) va suposar el reconeixement de Benet com un dels protagonistes del relleu generacional que es va produir a l’art català al voltant del 1917. La seva paleta es decantava per la paisatgística del Vallès, Corbera de Llobregat, Olot i  Tossa de Mar.

El 1922 va publicar el seu primer llibre, una monografia sobre Joaquim Vayreda, patriarca de l’escola pictòrica olotina. Posteriorment va publicar monografies sobre Antoni Badrinas, Jaume Guàrdia, Bosch Roger i Joan Rebull. Simultàniament va exercir la crítica d’art als diaris El dia, de Terrassa, i La Publicitat i La Veu de Catalunya, de Barcelona. Els articles de Benet a La Veu de Catalunya configuren una detallada crònica de la vida artística catalana durant els anys 20 i 30 del segle XX.

El 1925 va viatjar a París en ocasió de l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives i Industrials Modernes i allí va descobrir l’obra de Le Corbusier, a qui va donar a conèixer a Catalunya.

Fou impulsor del Museu d’art contemporani de Tossa, inaugurat el 1935.

A la postguerra va abandonar la crítica d’art i es va concentrar en la redacció de monografies, considerades modèliques, sobre artistes que havia conegut o que admirava com ara Manolo Hugué, Darío de Regoyos, Velázquez, Isidre Nonell, Antoni Viladomat, Xavier Nogués, Joaquim Vancells o Joaquim Sunyer. També va publicar síntesis sobre el futurisme i el dadaisme, l’impressionisme i el simbolisme.

Entre el 1940 i el 1952 va realitzar nombroses exposicions individuals i va trobar a la terrassa del Cafè d’en Biel de Tossa el tema més representatiu de tota la seva obra. A les obres de la sèrie del Café d’en Biel la inicial influència de Cézanne és substituïda per un apropament a l’estètica dels nabís.

Hi ha obres de Rafael Benet al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), i als museus de Figueres, Montserrat, Olot, Terrassa, Valls, el Vendrell i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.