Rafael Canogar

Toledo, 1935

Rafael Canogar va néixer a Toledo (Espanya) el 1935. És un pintor espanyol, un dels principals representants de l’art abstracte a Espanya.

Deixeble de Daniel Vázquez Díaz, amb les seves primeres obres es va unir a les avantguardes i molt aviat es va implicar en el moviment de l’abstracció.

Va emprar inicialment una tècnica esculto-pictòrica: amb les seves mans esgarrapava o exprimia la pasta que feia vibrar sobre fons de colors plans. Era una pintura en què el gest inicial sortia directament del cor. És quan Canogar va encarnar el millor de la pintura matèrica.

El 1957 va fundar amb altres artistes (Antonio Saura, Manolo Millares, Luis Feito y Pablo Serrano) i el crític José Ayllón, el grup El Paso, influenciat per l'”action painting” americana. Van defensar, entre el 1957 i el 1960, una estètica formal i l’obertura d’Espanya a l’escena internacional. El seu informalisme fou eminentment expressió de llibertat, d’allò irrepetible i únic, realitzat amb una cal·ligrafia directa i espontània. Eren obres intuïtives i passionals, realitzades amb la urgència que el temps, l’edat i les teories reclamaven. L’ informalisme fou per a Canogar quelcom substancial i místic, autoafirmació i autorealització. Però aquest posicionament radical no podia, segons ell, mantenir-se indefinidament sense ‘academitzar-se’ i va resultar insuficient per a comunicar i expressar la tensió de la realitat, de la nova consciència social i política que despertava al món.

La tercera dimensió va donar finalment solució a la seva obra, al seu segon període que, a partir del 1963 va, progressivament, tornant a la realitat d’una figuració complexa cada cop més narrativa. La incorporació de nous materials li permet la seva projecció en la realitat de l’espectador, amb referència explícita i l’ineludible intent de fer participar a aquest espectador d’un drama col·lectiu. El crític Vicente Aguilera va escriure a propòsit d’aquestes obres de Canogar: “Els temes no expressen opinions, reflecteixen fets, però els fets són drames humans, són imatges cosificades on l’humà, objecte i quantitat, adquireix jerarquia simbòlica...”

El 1974 va participar a Berlín, amb Wolf Vostell, Edward Kienholz i altres artistes a les activitats de ADA – Aktionen der Avantgarde.

El 1975 va abandonar aquest realisme i durant un període va tornar a realitzar obres eminentment abstractes. Però Canogar necessitava inventar-se una nova iconografia: una recuperació de la memòria que realitza a través de la màscara, del cap, del rostre, com a representació de l’home que perd la seva individualitat i es converteix en signe plàstic. Canogar mostra en el seu treball, com a part estructural de la seva obra, la realitat de l’home que viu immers en les seves pròpies contradiccions. Hi ha obres seves a diversos museus d’art modern: a Conca, Madrid, Barcelona, Torí, Roma, Caracas i Pittsburgh. És membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando des del 1998.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.