Ramon Borrell

Barcelona, 1876

Pintor, dibuixant, aquarel·lista i gravador, Ramon Borrell era fill del pintor Pere Borrell del Caso. Amb el seu pare va aprendre els primers rudiments de l’ofici, que va perfeccionar després a l’Escola de Llotja de Barcelona.

Habitual de les Exposicions de Barcelona, va comparèixer a les del 1894, 1896 i 1902. En aquella època ja s’havia consagrat com a pintor i es va especialitzar en la representació de cavalls, que en la seva obra reben un tractament dinàmic i majestuós. Qualsevol postura és bona per representar la bellesa i la majestuositat d’aquests animals.

La fama aconseguida amb aquestes obres li va permetre realitzar vàries exposicions individuals a Barcelona i a d’altres ciutats, a la vegada que dirigia l’Acadèmia fundada pel seu pare, després que aquest restés immobilitzat. En aquest centre va tenir ocasió d’exercir la docència artística, sense allunyar-se de la seva gran passió: la pintura mural. Amb aquesta tècnica va decorar la capella de Sant Joan Bosco dels Salesians de Sarrià, la capella dels marquesos de Casa Pinzón i les parets laterals de la capella de l’Esperit Sant de l’església de Sant Just i Pastor.

Fruit de la seva activitat com a gravador, que és molt àmplia i de gran perfecció, destaquen els nombrosos ex-libris realitzats a l’aiguafort. L’ interès d’aquestes obres és excepcional, tant per la seva categoria com per la constitució d’un valuós testimoni gràfic. En qualitat de gravador va participar a l’Exposició de Dibuix i Gravat feta a Barcelona el 1938, on va resultar guardonat. Al marge dels ex-libris, en totes les seves realitzacions a l’aiguafort es fa evident que dominava tant l’art del gravat com la seva tècnica.

Les seves obres són molt apreciades a tot el món i està representar als museus més importants.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.