Raoul Dufy

Le Havre, 1877

Raoul Dufy

Raoul Dufy va néixer a Le Havre el 3 de juny del 1877 i va morir a Forcalquier el 23 de març del 1953. Fou un pintor fauvista, artista gràfic i dissenyador tèxtil francès. Va desenvolupar un estil acolorit i decoratiu que es va fer popular en dissenys per a ceràmica, teixits i esquemes decoratius d’edificis públics. Destaca per les seves escenes d’esdeveniments socials a l’aire lliure.

El 1985 va començar a rebre classes d’art a l’Escola de Belles Arts de Le Havre. Ell i Othon Friesz, un amic de l’Escola, van estudiar les obres d’Eugène Boudin al museu de Le Havre. El 1900, va obtenir una beca que li va permetre estudiar durant un curt període a l’Escola de Belles Arts de París, on fou company de Georges Braque.

En un principi, Dufy va estar sotmès a la influència dels paisatgistes impressionistes, com Claude Monet i Camille Pissarro.

El 1902 va conèixer Berthe Weill, qui va exposar l’obra de Dufy a la seva galeria. L’obra d’Henri Matisse Luxe, Calme et Volupté que Dufy va veure al Salon des Indépendants del 1905 fou una revelació per al jove artista , qui va dirigir el seu interès cap al fauvisme. Els fauves (que significa feres, bèsties salvatges) treballaven amb colors cridaners i irreals i amb formes atrevides; rics contorns marcaven la seva obra. Dufy va adoptar aquest estil al qual va afegir un traç vigorós i espontani. La pintura de Dufy reflecteix aquest enfocament fins 1909, quan el contacte amb l’obra de Cézanne el porta a adoptar una tècnica una mica més subtil. No fou fins l’any 1920 que Dufy va desenvolupar el seu propi enfocament distintiu que implicava estructures esquelètiques, col·locades en una perspectiva disminuïda, i l’ús de banys lleugers de color disposats mitjançant ràpides pinzellades d’una manera que es va conèixer com a taquigràfica.

Poc a poc la seva obra es va fer més amable, alegre i lluminosa, mostrant un predomini cada cop més gran de la línia, característiques que foren més evidents a les seves aquarel·les.

Els temes favorits de Dufy eren els vaixells de vela, amb brillants vistes de la Riviera francesa; festes elegants, esdeveniments musicals, carreres de cavalls i altres activitats a l’aire lliure en llocs de moda, com ara Carreres de cavalls a Deauville o l’Opéra. També va pintar flors, instruments musicals i nus.

Va fer pintures de cavallet, però també va adquirir fama per la seva obra gràfica i en les arts aplicades. Destaquen les seves il·lustracions per a El bestiari (1911) de Guillaume Apollinaire. També va il·lustrar obres de Stéphane Mallarmé i d’André Gide. També va fer xilografies.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.