René Magritte

Lessines (Bélgica), 1898

René François Ghislain Magritte va néixer a Lessines (Bèlgica) el 21 de novembre del 1898 i va morir a Brussel·les el 15 d’agost del 1967. Fou un pintor i gravador surrealista belga. Conegut per les seves enginyoses i provocatives imatges, pretenia amb la seva feina canviar la percepció pre-condicionada de la realitat i forçar l’observador a fer-se hipersensitiu respecte del seu entorn.

Magritte va dotar el surrealisme d’una càrrega conceptual basada en el joc d’imatges ambigües i el seu significat denotat mitjançant paraules, posant en qüestió la relació entre un objecte pintat i el real. Fou l’abanderat del ‘realisme màgic’ en pintura.

El 1915 va començar a fer les seves primeres obres en la línia de l’impressionisme. Entre 1916 i el 1918 va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les. Va exposar per primer cop al Centre d’Art de Brussel·les el 1920, junt amb Pierre-Louis Flouquet, amb qui compartia un estudi. El 1923 va participar amb Lissitzky, Lászlo Moholy-Nagy, Lyonel Feininger i Paul Joostens en una exposició al Reial Cercle Artístic.

La seva obra del període 1920-24, pel seu tractament dels temes de la vida moderna, el seu color brillant i les seves recerques sobre les relacions de la forma tridimensional amb la superfície plana del quadre, mostra influències del cubisme, de l’orfisme, del futurisme i del purisme. El 1922 va veure una reproducció de La cançó d’amor, de Giorgio de Chirico, que el va impressionar profundament, i a partir del 1926 es va independitzar de les influències anteriors i va basar el seu estil en el d’aquest pintor.

El 1937 es va establir a les rodalies de París i va participar, durant els 3 anys següents, a les activitats del grup surrealista (sobre tot es va relacionar amb Éluard, Breton, Arp, Miró i Dalí). Va aportar al surrealisme parisenc un ressorgiment de l’il·lusionisme. A diferència de Dalí, Magritte no usava la pintura per expressar les seves obsessions privades o les seves fantasies, sinó que expressava  agudesa, ironia i esperit de debat. El 1928 va participar a l’exposició surrealista a la galeria Goemans de París, però el 1930 va tornar a Brussel·les fugint de l’ambient parisenc, i allí passaria la resta dels seus dies.

En els seus quadres és molt habitual veure jocs de duplicacions, absències i representacions dins de representacions; a més, Magritte manipulava imatges quotidianes com un joc amb què explorar els límits de la percepció. Li interessaven la ironia, la subversió dels valors òptics de la pintura tradicional i els jocs de paraules. Li són comuns, com als altres surrealistes, l’aparença onírica dels seus quadres, el gust per la ‘imatge doble’ o la imatge fragmentada, i la ironia iconoclasta. Una de les seves obsessions o motiu recurrent és la trobada de contraris, de realitats contrastants que s’uneixen, resultant paradoxals i estranyes.

La seva obra gràfica es focalitza en els mateixos paràmetres de la seva obra pictòrica.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.