Ricard Canals

Barcelona, 1876

Ricard Canals i Llambí va néixer a Barcelona el 1876 i en aquesta mateixa Ciutat va morir el 1931. Fou un pintor, dibuixant i gravador català.

Va formar part, junt amb els seus amics pintors Nonell, Mir, Pichot i Juli Vallmitjana de la Colla del Safrà, dita així pel colorit emprat en les seves obres.

El 1897, junt amb Isidre Nonell, va viatjar a París on va exposar a la galeria Chez Dosbourg amb gran èxit. Nonell va tornar a Barcelona i Canals es va quedar treballant per al marxant Durand-Ruel, mantenint a París una amistat personal amb Picasso; d’aquesta època és el retrat de l’esposa de Canals realitzat per Picasso així com el quadre Un palco en los toros de Canals, en el qual van posar les esposes d’ambdós pintors. Va tornar l’any 1907, per quedar-se definitivament a Barcelona.

Canals també va pintar quadres de temàtica costumista, ja que era un tema que atreia a la capital francesa pel romanticisme i exotisme que suposaven les escenes que recriaven el folklore espanyol. Baile flamenco (1901-1904) és una mostra d’aquest tipus d’obres, en la què apareix una bailaora flamenca ballant en un escenari ple d’espectadors.

La seva pintura està influenciada pels impressionistes francesos, principalment per Renoir, com pot apreciar-se al seu quadre La Toilette, les seves games de colors es caracteritzen pels tons suaus que recorden la tècnica al pastel. A més de la pintura de cavallet, de gravats, dibuixos i pastels es va dedicar a la pintura mural, com la que va realitzar per a la Sala de Comissions de l’Ajuntament de Barcelona.

Tot i que gran part de la seva obra es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya, es poden trobar també peces seves a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú, entre altres institucions catalanes.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.