Roberto Matta

Santiago de Chile, 1911

Roberto Sebastián Antonio Matta Echaurren, més conegut com Matta, va néixer a Santiago de Xile l’11 de novembre del 1911 i va morir a Civitavecchia (Itàlia) el 23 de novembre del 2002. Va ser un arquitecte, humanista, pintor, gravador i poeta xilè, considerat el darrer representant del surrealisme.

Va cursar estudis universitaris a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Catòlica de Xile, sent la seva tesi de títol un projecte denominat ‘La lliga de les religions’, que consistia en esbossos d’edificis amb forma de dona en diverses posicions. Paral·lelament va assistir a tallers lliures a l’Escola de Belles Arts, on va ser alumne del pintor Hernán Gazmuri. A més, va treballar com a il·lustrador a la revista satírica Topaze.

Posteriorment, va viatjar per Europa, i a Portugal va conèixer Gabriela Mistral, qui era cònsol de Xile a Lisboa.

Durant la seva estada a París va treballar al despatx de l’arquitecte Le Corbusier. Al Vell Continent, també va conèixer els artistes André Breton, Salvador Dalí, Arshile Gorky i René Magritte. Fou Breton qui va estimular l’artista xilè, en va valorar el seu treball i el va introduir al cercle dels principals membres del moviment surrealista parisenc. Matta va produir il·lustracions i articles per a la publicació surrealista Minotaure. Durant aquest període va fer amistat amb grans artistes contemporanis com Picasso i Duchamp.

Un moment decisiu per  a la seva carrera artística es va produir el 1938 quan va passar del dibuix a la pintura a l’oli. Aquest període va coincidir amb el seu viatge i residència, fins el 1949, als Estats Units.

L’ús de patrons difusos de llum i línies gruixudes sobre un fons particular es va transformar en un dels seus segells característics. Durant les dècades dels 40 i dels 50, la seva pintura va reflectir el pertorbador estat de la política internacional, emprant imatges de màquines elèctriques i persones turmentades. A l’afegir argila a les seves obres, a partir dels anys 60, va agregar dimensió a la seva distorsió.

El treball de Matta va agregar noves dimensions a la pintura contemporània, malgrat la seva ruptura -per causes desconegudes- amb el moviment surrealista el 1947. Tot i que hi fou readmès el 1959, cal constatar que la fama guanyada és exclusivament personal. Va experimentar distintes formes d’expressió artística, incloent produccions de vídeos com ara Système 88, la fotografia i altres mitjans d’expressió.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.